La primavera ha arribat
amb algun cervell xarbotat
que va fent l’espavilat
com qualsevol arrauxat
Tot jugant en un balcó
com un infant de debò
diu que no li fan por
les ordres del seu falcó
Però quan el falcó xiscla
Torra, fent veure que riscla
treu de pressa del balcó
el que li mana el seu falcó
El balcó es constiparà
pels canvis de roba que fa
es pensen que crisparà
fent riure al més profà
El balcó no té la culpa
que qui el mana, capficat
sembli talment un okupa
amb un llavi desbocat
Estampa
El balcó de la casa gran
que fa riure a petit i gran