Maquiavel

Que savi era Maquiavel!

traient dels ulls el vel

per mirar a terra i no al cel

ni enlluernar-se en cap estel

 

Els nostres grups polítics

són aquells senyors feudals

que mai d’ells són crítics

i massa plens de carcamals

 

Per dissimular les nafres

i no semblar uns cafres

parlen de prínceps sublims

en inaccessibles cims

 

Però si mires més avall

i vas seguint amb detall

cadascú en el seu merder

busca ampliar el seu poder

 

Uns pugen i altres baixen

com en tota excursió

moltes patacades encaixen

mantenint bona pensió

Estampa

Van Gogh i Maquiavel

lluny d’un món de xuclamel