Us amenaço de mort perquè no aguanto més aquesta estupidesa. Si jo mai em veig tan desesperat com per saltar per la finestra del meu pis us juro que prefereixo morir matant. Aquest mes de juny un conciutadà del barri més humil del meu Cornellà va morir assassinat per l’avaricia especuladora del capitalisme.
Vostès, mentre ell moria, seguíeu defensant una constitució que a nosaltres no ens defensa. L’un és capaç d’empresonar i tot defensant la unitat pàtria. L’altre es fa propaganda a costa de la vida dels que són dins l’Aquarius.
Però a nosaltres, els anònims aturats o presoners d’altres precarietats, només ens doneu paraules buides mentre ens anem enfonsant en la més miserable merda.
El Jordi vivia en un pis del barri més pobre del meu poble. El seu habitatge ja era dels que aproven justet el que a la vostra constitució en dieu habitatge digne.
A vosaltres us importa un rave l’increment dels desnonaments, especialment els lligats als impagaments de lloguer. Només en el primer trimestre d’aquest any sis de cada deu famílies que han perdut la casa vivien de lloguer: 2.366 en total. Durant el 2017 13.300 famílies en lloguer es van quedar sense casa.
Jo vaig cap a ser un més en els vostres records Guinees. Us juro que jo no salto per la finestra. Abans, a mode talibà fonamentalista, me las empesco per armar-me i anar a buscar a algú de vosaltres. Jo també impartiré injustícia com vosaltres i decidiré qui és el meu botxí per matar-lo junt amb mi. I si m’emporto per davant a una dotzena, més feliç que moriré.
El Jordi va anar a Procornellà (Empresa Municipal de Promoció Social, Urbana i Econòmica de Cornellà) a resoldre el seu problema. És obvi que la cosa no va acabar de funcionar.
Fa quatre dies explicava en el meu blog la meva visita a Procornellà ( Vaja merda de país!). Feia servir un estil satíric-irònic que ara m’espanta mirant les rajoles i la barana on es va esclafar tota l’esperança del Jordi.
“….Fa més de dos anys em van acomiadar de la feina. Em van indemnitzar amb menys diners gràcies a la reforma laboral. Ara, els pocs mesos que treballo és de forma eventual i amb molts menys drets que abans. I quan ho faig ja no és per un tercer. Ho faig per un quart que també cobra del mi perquè curro a través d’una ETT.
L’any passat vaig fer els tràmits per demostrar que visc en la misèria perquè em concedissin un ajut per pagar al lloguer. Es veu que vaig poder acreditar que sóc prou pobre perquè me’l van concedir.
Aquest any la meva situació és la mateixa que la de l’any passat. Bé, ven bé la mateixa no.
Sóc un any més vell i el febrer passat em va finalitzar el contracte de lloguer del meu pis.
El puto especulador propietari que havia de venir a parlar del contracte del pis em va trucar el dia abans. Em va dir que no vindria. Que total, pel que m’havia de dir i pel que jo li pogués contestar, ja li anava bé per telèfon.
Resumint i en poques paraules. “O pagues un augment de més del 50% respecte al que pagaves el mes passat o te’n vas. Amb els pocs pisos de lloguer que hi ha a la zona i el puto preu del mercat segur que trobo un altre pringat que hi posarà el coll”.
La trucada em va fer saltar la goma dels calçotets.
No tenia massa opcions de decisió.
Diguem tu on trobo jo un altre pis de lloguer si el primer que et demanen és un contracte de treball que no tinc.
Total. Dilatador de cul, elaboració del dol, més el que tu vulguis, i… a pagar.
No visc ni al centre històric ni davant la Sagrada Família. Sobrevisc a Cornellà en una quarta planta sense ascensor.
Però si alguna cosa sí que prospera és l’avarícia especuladora i arriba a tota l’àrea metropolitana.
Parlo de papers amb la funcionària que m’atén.
Em dóna els impresos que he d’emplenar i m’explica els documents que he d’adjuntar-hi. Jo li vaig fent les preguntes que em semblen pertinents. Arriba un moment en el qual em diu que no cal que continuem. Em notifica que com que ara pago molt més de lloguer he sobrepassat el topall màxim que hi ha i ja no tinc dret a l’ajut.
La goma de calçotets reforçada em torna a saltar.
No és que no m’ajudin una mica més perquè pago més de lloguer, és que no em donen ni un duro.
La funcionaria m’ha dit que ja puc fer la vertical, una tombarella o qualsevol altre numeret que és el que hi ha. A preguntes meves m’explica que aquest topall és el mateix des de fa uns anys i que tan sols l’han apujat per a les famílies nombroses. Les altres víctimes de l’especulació immobiliària ja sabem on ens podem anar posant el dit.
Surto de l’oficina municipal sense poder digerir el que m’acaben de dir. Ara no solament pago dos-cents cinquanta euros més de lloguer cada mes sinó que ara no tinc dret a l’ajut que tenia de quasi dos-cents euros. Dit d’una altra manera, des del mes de març viure en la mateixa xabola em costa quatre-cents cinquanta euros més que al febrer.
M’he sentit molt estimat per tots els meus representants polítics. Gratament comprovo com es desviuen per a mi i per tots els que ens anem enfonsant en la precarietat.
Quant estimo i m’aprecio des de l’últim regidor del meu poble fins al qui dirigeix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o al mateix president del meu país. Es desviuen lluitant per nosaltres. Moltes gràcies.
També moltes gràcies als que tant criden ( i empresonen i tot!!), en defensa de la constitució. Gràcies malgrat que no moguin un dit pel dret a l’habitatge digne que proclama la seva sacrosanta llei.”
“Encara tens sort i no ets un puto mindundi que per sobreviure has hagut de creuar el mar i no t’has ofegat pel camí ni has hagut de deixar-te estafar per pujar a una tomba flotant.”
“Viu malgrat que la teva existència doni més rèdit al propietari del teu pis i als que eventualment t’exploten quan treballes, que a tu mateix.
Menja, dorm i caga, que aquest serà el millor fruit i metàfora del que és el teu món. Una puta merda.”
Per això us amenaço de mort. No em fa por que em vingueu a cercar. A les males, encara em donareu un sostre que ara m’esteu a punt de negar. A les males, em privareu d’una llibertat que no és tal si no tens ni on poder dormir tranquil.
Us amenaço de mort perquè és l’últim recurs que em queda. Vosaltres en teniu molts més de recursos però està clar que no els malgastareu amb nosaltres. Som masses i massa pobres. Massa anònims, massa merda transparent i insignificant.
El desnonament del Jordi el va portar als jutjats el Banc Popular, l’entitat propietària del pis quan es va fer el contracte de lloguer, actualment forma part de la cartera immobiliària de Blackstone, un ‘fons voltor’ nord-americà que va comprar els actius tòxics del Banc Santander.
Tot plegat tripijocs vostres. Capitalisme implacable a qui no paren ni jutges ni polítics. Però vosaltres sou els primers voltors. Sou vosaltres els qui xucleu els nostres vots i els diners dels vostres sous en aquesta gran bicoca.
Us ho juro per un Déu en el qual no crec, en el que és impossible creure, que si jo decideixo morir… morirà algun de vosaltres amb mi.
Catalunya depenent 