Feia unes hores de la partida del sol. Jugàvem a amagar-nos en la foscor. Corríem i rèiem fins a l’hora de seure en una gran rotllana al voltant d’un foc.
Solíem fer alguna representació, una obre teatral inspirada en algun conte. Res tampoc massa original.
El món era còmode. Anàvem dirigits però feiem assemblees . Votàvem propostes. Volíem arreglar el món.
La nostra concepció del món del treball era molt inexacte. Pensàvem que la gent era feliç treballant.
I que al món hi havia justicia, drets humans i de tot perquè l’home i el món eren bons.
Catalunya depenent 