Una altra volta més a la roda.
La vida era canvi. Constant canvi i adaptació a aquest.
La remor de les onades en els racons del seu endins. Oceans interns d’existència.
Envellir també era canvi. Petites i grans renúncies. Dols per pèrdues i canvis que anaven succeint al llarg del fil de l’edat cronològica.
Aprofitant el sol del matí caminava una estona.
El rellotge de la plaça degotejava a campanades el pas del temps. A quarts i a hores. Campanades que acompanyaven les fulles que queien, el vent i l’arribada del fred.
Com cada hivern, en aquelles dates, aquelles campanes del rellotge es feien més conscients. I ell, sense voler-ho, es posava més meditatiu i transcendent.
catalunya depenent / oriol23.cat 