Molts vivim actualment una aproximació del que significa estar aturat. Sense treballar i tancats a casa. Tancat però perquè sortir al carrer a fer qualsevol cosa quasi sempre implica uns diners que no hi són.
Ara, a més, pots reflexionar entre parets, si encara les tens, sobre aquest estat. Ni pots fer un dels pocs actes urbans que no costen diners. Passejar i mirar el món que mouen els que no estan aturats.
Estar en atur pot ser un estat molt depressiu. No és com estar jubilat o vivint de rendes. És un empresonament econòmic i vital.
Ara que aquesta sensació s’ha socialitzat i expandit per moltes llars es pot compartir el seu efecte. És més fàcil imaginar com és aquesta vida mentre vivim confinats. Més propera per tots els afectats per un Erto o un tancament que, representa que tan sols temporalment, viuen actualment. Ara és més a l’abast imaginar com es viu l’atur. Tan sols cal allargar aquesta sensació que molts estem vivint des de fa més d’un mes. Allargant aquesta situació per mesos indefinits. Amanint-ho amb precarietat, ruïna, fracàs o desesperança.
Ara es pot imaginar força acuradament el que és desitjable que tan sols sigui un període temporalment breu del que aviat sortiràs.
Per als que no serà un estat imaginari, sinó quelcom en el que restarà atrapat, ens podrem saludar veient que la pila s’ha fet més grossa. Ara serem més a compartir aquesta derrota anímica i econòmica. En compartir que es igual un dilluns que un diumenge.
Alguns parlen del fet que ara naixerà una societat més solidària i equitativa perquè molts sortim a aplaudir a les vuit i coses semblants. Molts obliden quan els primers dies això era campi qui pugui i la gent acaparava als supermercats oblidant a qui anés darrere.
No ho dubtis. T’hauràs d’espavilar com puguis. Hauràs de saber sobreviure i lluitar per poder menjar I si és pels que t’envolten, recorda que ni et deixaran paper higiènic amb el què poder cagar.
Catalunya depenent 