No puc escriure

No puc escriure al blog. Només em surten que redaccions tristes i depressives plenes de laments.
Torno a estar a l’atur, però sense prestació d’atur perquè el SEPE no em dóna ni cita prèvia. He treballat un any amb un sou mileurista gestionant claus dels immobles als quals hi té alarmes de Securitas el fons voltor Blackstone. Ara m’han donat una puntada de peu al cul i s’ho faran encara més barato des de Madrid. Ironies de la vida, el meu client era uns dels que més fan que pugi el preu de l’habitatge i a mi m’està a punt d’acabar el contracte de lloguer. Es prepara una altra puntada, si no al cul, directament al fetge.
En un moment on la pandèmia fa tremolar el mercat de treball cerco feina amb l’estigma de ser massa vell. De fa mesos que envio currículums a Infojobs que només em contesta per dir-me que m’han descartat d’aquesta o de l’altra oferta.
Avui plou. Rere la finestra que llagrimeja, miro la llum apagada del cel que em recorda que ve la foscor cada vegada més a primera hora de la tarda. I el fred d’un hivern encara incipient.
Miro la pantalla de l’ordinador i ho constato:
No puc escriure al blog.