Com diu l’Enric Juliana
veiem sabres estirats
de vells que van amb tartana
amb sabres ben rovellats
.
El rovell està molt estès
no sols de militar comprès
jutges, polis…, amb excés
fan pudor d’òxid espès
.
“Això no pot ser!”, diuen uns
altres van cridant junts:
“engarjolem-los a munts
com delinqüents comuns!”
.
L’òxid va regalimant
tot ho va socarrimant
la pell de brau inflamant
i el seu esquelet mostrant
.
I el rei…, ben callat!
és el més rovellat!
se’l veu ben despullat
per fatxes aconsellat
.
Estampa:
Sabres vells i rovellats
pujant i baixant esverats
