Crit d’un metge

Sembla que descobrim

que les persones morim

al metge demanem

viure eternament

.

Deixar de viure s’amaga

com a malèfica plaga

el diner ho ha flairat

i grans negocis ha muntat

.

Medicines a grapats

consumim com a llampats

tots som catalogats:

“malalts no diagnosticats”

.

“Tecno-utopismes” volant

als quiròfans van entrant

cada cop més complicat

per dir: “tothom està tarat”

.

De tot això en va parlant

un llibre molt interessant

per un metge d’aquí, escrit

llençant un ampli i savi crit

.

Estampa:

Antoni Sitges Serra va rellegint

el seu darrer llibre que va lluint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s