Sembla que descobrim
que les persones morim
al metge demanem
viure eternament
.
Deixar de viure s’amaga
com a malèfica plaga
el diner ho ha flairat
i grans negocis ha muntat
.
Medicines a grapats
consumim com a llampats
tots som catalogats:
“malalts no diagnosticats”
.
“Tecno-utopismes” volant
als quiròfans van entrant
cada cop més complicat
per dir: “tothom està tarat”
.
De tot això en va parlant
un llibre molt interessant
per un metge d’aquí, escrit
llençant un ampli i savi crit
.
Estampa:
Antoni Sitges Serra va rellegint
el seu darrer llibre que va lluint
catalunya depenent / oriol23.cat 