“Nou-cents anys vaig funcionar
com església sense inundar
i em varen obligar a banyar
seixanta anys… aviat farà!”
.
“Sobre roca fonamentada
em mantinc ben arrelada
la pell no tinc arrugada
per la mullena continuada”
.
“La punta del campanar
és el meu nas més sa
que em permet respirar
quan l’aigua més alta està”
.
“La teulada ja no em cal
perquè l’aigua no em ve de dalt
la volta mantinc horitzontal
i cada paret ben vertical”
.
Així parla molt orgullosa
aquesta construcció airosa
d’aquest món, la més antiga
sota l’aigua submergida
.
Estampa:
L’església submergida més vella del món
que encara respira…, com hi ha món!
Catalunya depenent 