Quan tot s’ha de muntar de nou
perquè el que tenim no serveix
el barroc és l’estil que commou
de llums i ombres amb escreix
.
Les emocions surten a raig
per a molts fer dir: “me’n vaig”
cops de pal per tot cantó
I astracanades de debò
.
Les trifulgues surten a pilons
enveges i rancúnies a mil·lions
la trencadissa va augmentant
pel nou cel que es va somniant
.
Nous camins s’han d’assejar
encara que facin marejar
s’ha de fer camí tot caminant
com deia aquell Machado gran
.
A Catalunya ho veiem ben clar
Insult de “botifler” en tot parlar:
“jo sóc més indepe que tu
perquè només cantes tururú”
.
Estampa:
Expressant moments, que no són pocs
teniu aquests quatre quadres barrocs
Catalunya depenent 