Patriotes de veritat sense dimonis nacionalistes

Resultat d'imatges de manuel fraga iribarne

La genealogía de los dirigentes actuales del PP, es principalmente tradicionalista y burguesa

Eduardo Andradas. Kaos, 21 octubre 2012

La casi totalidad de la dirección del Partido Popular y de los cuadros medios del mismo, pertenecen a las clases altas de la sociedad (burguesía). Son descendientes de nobles, aristócratas, militares franquistas o de banqueros y empresarios. Históricamente están unidos al régimen de Franco principalmente, a la monarquía de Alfonso XIII y a partidos autoritarios como la CEDA. No obstante existen militantes de procedencia trásfuga de izquierdas como Rafael Blasco Castany (Ex del FRAP), Pilar del Castillo (Ex del PCE) Gotzone Mora (Ex del PSOE) o Guillermo Gortázar (EX Organización Comunista-Bandera Roja).

Ningún dirigente tiene un familiar en el Partido Republicano Conservador de Miguel Maura, del cual la mayor parte de su dirección apoyo al Gobierno de Juan Negrín y posteriormente se incorporo con un miembro al gobierno en el exilio de la II Republica de José Giral en 1946.

En Enero de 1936, el entonces presidente de la Republica, Manuel Pórtela Valladares constituía el Partido del Centro, rápidamente insultado por la prensa ultra católica del momento y al que el señor Gil Robles, le echo la culpa de la victoria del Frente Popular en las elecciones de Febrero. El Partido Popular ni dirigente estatal de este se han sentido nunca herederos de esa organización, ni le han rendido homenaje alguno. Pórtela Valladares al que se cree fundador del “Centro político”, se le dio curiosamente calle en municipios gobernador por el PSOE como Getafe o Fonsagrada. Evidentemente Pórtela Valladares se incorporo en 1937 a la administración republicana y esa es una de las causas de que la actual derecha española le haya puesto una tumba de olvido a su memoria.

Entre los dirigentes del Frente Popular ningún hijo/a o familiar de ellos o ellas alcanzo puesto económico relevante o político posteriormente. Y hubo casos como el de Rubén Ruiz Ibarruri, hijo de la Pasionaria, muerto en combate contra el fascismo en la batalla de Stalingrado. La guerra civil y la transición de 1975-77 sirvieron para seguir manteniendo la detentación del poder de las clases dominantes y las elites político-económicas sobre la mayoría de la población y que hoy son las mismas que continúan mandando y gobernando.

A continuación un muestreo de la historia familiar de varios altos líderes y algún subalterno del Partido Popular.

Alicia Sánchez-Camacho

Imatge relacionada

Su padre Francisco Sánchez-Camacho alcanzo el grado de Comandante de la Guardia Civil durante la dictadura Franco-Fascista. En 1936 otros Sánchez-Camacho familia del padre de la dirigente del PP, decidieron posicionarse con la II Republica en Daimiel (Ciudad Leal entonces). Entre ellos Ramón Sánchez-Camacho ejecutado por las autoridades de FET-JONS, pasando recluido sus últimos días en la prisión de Valdenoceda en Burgos. Otros Sánchez-Camacho terminaron exiliados en Francia como Adrián y Joaquín.

Francisco J. Granados Lerena

Resultat d'imatges de francisco granados lerena

La Familia de Francisco Granados, ex Alcalde de Valdemoro y actual senador del PP, está relacionada históricamente con el poder y la corona. Un pariente suyo es Pedro López de Lerena, ministro de hacienda de Carlos III. En 1922 otro emparentado era alcalde de la localidad Juan Granados. En Noviembre de 1934 el Sr. Granados concejal de Valdemoro era uno de los impulsores de recaudar dinero para lo que ellos denominaban “Victimas de la barbarie socialista” para la historia conocida como revolución de Octubre en Asturias, donando las pesetas recogidas a la Guardia Civil.

En Agosto de 1936 dos consanguíneos finalizaron asesinados por milicias irregulares antifascistas por su ideología derechista y simpatías por el golpe de estado del 18 de Julio de ese año. Ellos fueron Vicente Granados García y Francisco Granados García.

Lucia Figar de Lacalle

Resultat d'imatges de lucia figar delacalle

La familia Figar y De la Calle Leloup, es de ADN tradicionalista y conservador. Su abuelo materno, es Gonzalo de la Calle Leloup, subgobernador del Banco de España y miembro del Opus Dei y alcalde Franquista de Vitoria en los años cincuenta. Su tío abuelo es Álvaro de la Calle Leloup, General de Brigada del ejército Franquista y presidente del consejo de administración del Banco de Crédito a la construcción.

Su padre es el empresario y constructor Arturo Figar Velasco.

Antonio Basagoiti Pastor

Resultat d'imatges de Antonio Basagoiti Pastor

Es tataranieto de Antonio Basagoiti Arteta, presidente del Banco Hispano-Americano y concesionario por parte de la Alta comisaria de España en el protectorado de Marruecos, de aprovechamientos forestales. Su padre es Antonio Basagoiti García-Tuñón, banquero y empresario. Su abuelo Antonio Basagoiti Ruiz, fue declarado desafecto al gobierno de la II Republica por la Junta Municipal de Guetxo en 1937.

Abel Matutes Juan

Resultat d'imatges de Abel Matutes Juan

Es hijo del banquero, naviero y empresario, Pedro Matutes Noguera. Afincado en Ibiza. En Febrero de 1936 se presento por la isla Balears, en el Partidoo Republicano de Centro, integrándose en la Coalición de Derechas Contrarrevolucionaria. En 1923 se había presentado por la facción “Albista” del Partido Liberal.

José Manuel Acevedo Ramos

Resultat d'imatges de José Manuel Acevedo Ramos

Actual alcalde de Valdetorres del Jarama (Madrid), es descendiente y familia de varios derechistas y miembros de la CEDA en esa localidad en los años 30 del siglo pasado. Pablo Acevedo Aguado, José Acevedo Ramos, Miguel Acevedo Ramos o Antonio Alarilla Acevedo. Detenidos preventivamente por el comité local del Frente Popular el 22 de Julio de 1936, durante medio día, por sus simpatías hacia lo que se llamaba “Alzamiento Nacional”.

Pedro Morenés Álvarez Eulate

Resultat d'imatges de Pedro Morenés Álvarez Eulate

Es hijo de José María de Morenés y Carvajal, Vizconde de Alessón, casado en 1946 con Ana Sofía Eulate y Mac Mahón y nieto de Ramón María Morenés García-Alessón, al que Alfonso XXIII en 1920 le concedió el titulo de “Grande de España”. Emparentado a la vez con los Marqueses de Zuya.

José María Aznar López

Resultat d'imatges de José María Aznar López

Es nieto del Falangista Manuel Aznar Zubigaray. Vocero del régimen Fascista y embajador del Estado del General Franco ante la ONU, dirigió varios periódicos como La Vanguardia. En Diciembre de 1960 se le concedió la Gran Cruz del Merito Militar. El teniente General Antonio Barroso, ministro del Aire, pronuncio un discurso en el que apuntaba que Manuel Aznar, siempre había puesto su pluma al servicio del ejército y de sus ideales. El homenajeado dirigió unas palabras a los asistentes en los que “Tributo encendidos elogios al ejército español, reiterándole su obediencia y fidelidad, y amistad leal, así como al invicto caudillo”.

Su tío abuelo es el Almirante Juan Bautista Aznar, ultimo presidente de un gobierno de Alfonso XIII.

Articulo sobre la familia Rodrigo Rato
http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/10387-los-rato-rodr%C3%ADguez-san-pedro-y-1936.html
Sobre la familia de Percival Manglano
http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/25814-porque-comprar-en-domingos-en-centros-comerciales-es-de-franquistas-%C2%BFo-no-se%C3%B1or-percival-manglano?.html

Eduardo Andradas. Investigador Histórico y poeta.
http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/34744-las-familias-de-los-del-pp.html

 

 

Altres il·lustres

Resultat d'imatges de manuel fraga iribarne

 

 

BpIqVz4CUAAOOik

 

 

franco_jc_1969

 

Imatge relacionada

Actual Presidente del Consejo de Estado: Excmo. Sr. D. José Manuel Romay Beccaría

Vinculat a l’Opus Dei, el 1963 fou nomenat, sota la dictadura del General Franco, Secretari General de Sanitat, càrrec en el qual va romandre fins al 1966. Posteriorment l’any 1973 fou nomenat Director de l’Institut d’Estudis de l’Administració Local, i el 1974 fou nomenat Sotssecretari de Presidència, i el 1975Sotssecretari de Governació.

 

Resultat d'imatges de adolfo suarez biografia

 

 

39523

logo-con-cuerpo

 

 

Resultat d'imatges de adolfo suarez biografia

 

 

 

Anuncios

Puto país

Rajoy saca pecho ante los líderes de centro-derecha por su “batalla” contra el separatismo
El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy (d), posa para la foto de familia junto al nuevo presidente de la Unión Demócrata Internacional (IDU), Stephen Harper (i). (Ángel Díaz / EFE)

Retall del article.

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha dado la bienvenida desde La Moncloa a los miembros de la Unión Demócrata Internacional (IDU), que celebran la cumbre de líderes de la agrupación de partidos, una formaciones políticas anticomunistas, principalmente conservadores y en algunos casos demócrata cristianos y liberales. En esa intervención, el jefe del Ejecutivo ha sacado a relucir la cuestión catalana. Ha sido a la hora de señalar la necesidad de luchar contra los populismos y los nacionalismos, cuando Rajoy ha sacado pecho por su “batalla” frente al desafío independentista catalán, “ilegal y unilateral”, ha dicho.

Rajoy ha señalado que esa batalla ha permitido que haya prevalecido la democracia y el Estado de Derecho en Catalunya y en España, permitiendo “la supremacía de la ley y la justicia”, por lo que ha zanjado su referencia explícita a la cuestión agradeciendo el apoyo internacional recibido y del que el Gobierno siempre ha hecho bandera: “Mi gratitud” porque “ningún país del mundo haya reconocido esta afrenta a la ley y la democracia”, y por tanto “por vuestro apoyo a esta afrenta a la ley y a la democracia, porque siempre habéis estado del lado de España”, ha valorado.

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy (c), posa para la foto de familia con los representantes de la Unión Demócrata Internacional (IDU), a quienes ha recibido hoy en el Palacio de La Moncloa.

Resultat d'imatges de democraciaimages

anna-gabriel-cup-1-655x368

El poeta i traductor Feliu Formosa va dir en una entrevista en aquest mateix diari: “A l’època franquista sabies què et podia passar: ara no”. Sento que ho comenten per la ràdio i algú s’esvera. “Això sí que no! A Espanya hi ha democràcia!” Aleshores m’esvero jo. Cada dia que passa hi ha un motiu més per titllar el govern espanyol de qualsevol cosa menys de democràtic. Ens fan votar quan volen, no quan volem nosaltres, i si els resultats no els convencen, s’enfaden una miqueta més i acceleren la repressió. “No saps fins on arribaran”, diu Formosa. No. Però sabem fins on estan arribant.

L’Anna Gabriel es queda a Suïssa. L’Anna Gabriel ha fugit, i tant. Fugir és un símptoma d’intel·ligència, però la testosterona habitual ho converteix en covardia. L’Anna Gabriel no ha triat marxar de casa. L’exili polític no és una estada voluntària a l’estranger i a ningú se li pot retreure que eviti la sentència d’una autoritat arbitrària. Com que no se sap què pot passar, com que es considera delicte posar urnes, com que qualsevol argument es pot rebatre amb presó preventiva, sí, i tant, val més marxar. I que difícil. Que diferent, en canvi, marxar a Frankfurt, com Luis de Guindos, a treballar al Banc Central Europeu sense haver de sotmetre’s al vot de l’Eurogrup (és ben bé que tenen poc interès a votar, aquesta gent) perquè el rival s’ha retirat (tot molt transparent). Quina seguretat continua donant Europa escollint els més vàlids. Esclar que això no té res a veure amb la validesa del ministre d’Economia sinó amb els pactes de cavallers. Jo te’l poso aquí, li diu Alemanya, i tu me’l poses allà. Guindos signa, multiplica per cinc el sou que cobra com a ministre i tant li fa la seva contribució a la crisi mundial. La campanya per fomentar l’estalvi perquè la guardiola de les pensions és buida i les seves butxaques plenes és un exemple més d’on han arribat i les seves excel·lències en polítiques econòmiques. A l’època franquista no dissimulaven. Ara tampoc. Tinc una idea. Mantenim la monarquia i que la ciutadania pagui les seves pròpies pensions. I les de la monarquia. Quina bona idea.

hqdefault

14797428423125

Cada dia que passa hi ha un motiu més per titllar el govern espanyol de qualsevol cosa menys de democràtic

Tot té un sentit. Marta Sánchez, que vivia exiliada a Miami, va rebre la inspiració per posar lletra a l’himne nacional espanyol mentre recollia les fulles d’un arbre (ho diu ella, no jo). Ara torna a la terra d’on no havia hagut de marxar mai i és rebuda com l’heroïna necessària. Olé. Olé. Franco ya no tiene el culo blanco. Però no tot són aplaudiments musicals. De fet, hi ha unes hòsties ben sonores. El Tribunal Suprem confirma la pena de tres anys i mig de presó al raper Valtonyc, declarat culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries greus a la Corona. Això amb el franquisme no passava perquè la monarquia estava reservada per a la democràcia. Ara passa perquè no hi ha res més democràtic que defensar una Corona que passa de pares a fills i de Toisó en Toisó. Sento per la ràdio que algú diu, altra vegada en to ofès, que els sobiranistes han de governar per a tothom i que no poden anar proclamant la independència quan els vingui de gust, o fer referèndums, perquè no tothom hi està d’acord. Un dia d’aquests el meu transistor tindrà ales, com una beguda energètica.

Resultat d'imatges de el bigotes gurtel

El ministeri d’Educació prepara el seu assalt a l’escola catalana. Penso en la frase del Bigotes. “ Vienen a soltar el mondongo”. No té res a veure però es pot utilitzar per a moltes coses, trobo. El castellà és divertit. Jo em prendria una pastilla per aprendre totes les llengües del món. I buscaria aferrissadament l’antídot contra la ignorància, si hi hagués alguna possibilitat d’aplicar-lo i que fes efecte. “ La bilis se te va por un lado y se te desparrama”, diu també el Bigotes en un nou serial de la Gürtel i amb el ventilador engegat. Llàstima de bilis.

Feliu Formosa escriu: “Quan les hores eren plenes, temíem la brevetat; ara que el temps s’ha buidat, ja no sabem què cal témer”. Em diu la finestra que cal omplir el temps de sentit i de retorns. De fugides que ens ho expliquin i que ens expliquin. Que som aquí i fins aquí hem arribat.

 

 

NATZA FARRÉ

NATZA FARRÉ

 

39523

logo-con-cuerpo

hqdefault

 

Anna Gabriel

 

58

 

1200_1488793713gabriel

Actualidad_124748801_4888045_854x640

anna-gabriel_560x280

 

anna-gabriel-4

anna-gabriel-cup-1-655x368

images

 

 

 

 

anna-gabriel-cup-solo-podemos-hacer-el-referendum-con-desobediencia_detalle_articulo

baixa

imagen-sin-titulo

 

39523

 

Sóc aficionat a la política.
Segueixo la   política com els que segueixen el Barça, la lliga, la lectura o al gos que passejen.
Envelleixo veient com van passant personatges polítics en múltiples càrrecs.   N’he vist passar uns quants.

La vida política catalana fa temps que és un gran culebrón amb èpica, drama i tragèdia.
Seguir i viure la política avui i aquí és tot una vivència. Acabes fent teus personatges i posicions que t’agraden.
I per fi tenim una notícia bonica. Dins del drama tràgic de gent engarjolada. Gent injustament privada de llibertat, de president exiliat i judicialització màxima de la política. Girs autoritaris, pudor de ment de besuc poc fresc.
Doncs una flor que no fa estiu. Però flor. Apareix l’antimontilla. Dins de la col·lecció d’elefants d’exdirigents polítics apareix una estrella discordant.
Dona, jove, lliure, compromesa. No se’n va al senat del Montilla. Viurà a Europa, parla francès, explica, treballa i continua lluitant.
Mola començar a tenir elefants exdirigents d’una altra estirp. I lliures, evocadorement lliures. Sentint la seva presencia o absència en llibertat, llum i color.
Quan algú ha estat fidel transmissor d’unes idees en què creu fermament i pot fer amb traça el “pas al costat” que públicament havia de fer un cop acabada la legislatura. Pot emprendre molts camins.

La Gabriel ja se’ns havia acabat pels que mirem l’espectacle de la política. Però en el context actual és esperançador investir-la d’elefanta exdiputada. De Gabriel lliure per Europa gaudint de la vida.
Perquè vivim per gaudir de la vida.
No perquè ens empresonin, ens reprimeixin o ens sotmetin.

 

anna-gabriel-cup-1-655x368

logo-con-cuerpo

39523

 

anna-gabriel-cup-1-655x368

 

 

Marejats

MAREJATS estampa 196.006 (1).jpg

 

Quantes voltes dóna tot!

seguir-ho, el cap no pot

tampoc cal fer el capcot

davant del cop de garrot

 

Avui es diu això

demà es dirà allò

la raó en un sarró

prometent el millor

 

En un moment convuls

els que ja som adults

no podem ser ganduls

per evitar els insults

 

El mareig cal exportar

per Europa marejar

si Brussel·les ja ho està

a Ginebra començarà

 

Fer política als jutjats

requereix temps dilatats

amb tants plets manipulats

tots els jutges marejats

 

Estampa:

Van Gogh va expressar molt bé

el mareig, que tant va patir també

Salut

logo-con-cuerpo

39523

MAREJATS estampa 196.006 (1)

Estats

ESTATS estampa 195.005

 

39523

 

logo-con-cuerpo

 

Amb Estats decadents

els problemes pendents

si no es resolen urgents

es van fent més pudents

 

Aquests Estats ja no van

només viuen tot robant

ells s’han fet petits, plorant

mentre tot s’ha fet més gran

 

Europa no respirarà

sense els Estats liquidar

més depresa correrà

quan nous peus crearà

 

Ho notem aquí ben clar

amb gran femer per flairar

l’Estat no pot solucionar

ni els conflictes pot parar

 

Ara tots ens barallem

i amb fems ens rebolquem

nous aires necessitem

o ens ofegarem

 

Estampa:

Baralles a dojo

Salut

ESTATS estampa 195.005