Temple

 

Serà el nostre Samsó

qui amb aire desgarbat 

cantant una cançó

desmunti tot l’Estat?

 

D’il·lusió en te molta

donant a tot, la volta

amb la mateixa nota

per no ficar la pota

 

Repetint sempre el mateix:

“referèndum no fereix

el farem com pescant peix

l’u d’octubre que ja neix”

 

La cançó que ve d’allà

diu: “de tot això… na, na,

malgrat que estic ferit

a l’ull us ficaré el dit”

 

El temple de Salomó

ja està molt esquerdat

sacsajant-lo de debò

s’ensorrarà tot plegat?

 

Estampa:

El nostre Samsó sacsejant

Salut

TEMPLE estampa 134.024.jpg

B )

Som una nació

 

DSCN2962

L’any passat per aquestes dates era de turisme per Madrid amb el meu fill. Una de les nostres excursions va ser al tribunal prostitucional. Recordo que ja em vaig escandalitzar abans d’arribar doncs pel camí vàrem circular per una avinguda anomenada de la División AzulDSCN2972
Va ser una experiència terapèutica per a possibles desencisos independentistes.
La conversa entre dos policies, el meu fill i jo en les proximitats del tribunal ens van inocular per sempre més el diablo seccesionita a la sang.
Des de llavors quan a la premsa de Madrid parlen dels adoctrinados, antidemòcrates o el que sigui ja no em molesta qui m’hi incloguin a la pila. Amb aquella experiència, la mili que vaig fer a Madrid i tota la meva vida adoctrinat ara ja no ho puc evitar. Políticament, antes muerto que unionista.DSCN2960

S’acosta l’onze de setembre. Penso taladrar perquè surti al carrer fins a la tieta Enriqueta tot i que fa poc li van amputar les dues cames.

No hi ha més remei que continuar amb tota la moguda del procés fins al referèndum o el que toqui. Encara que pugui ser un suïcidi polític cal anar endavant. Això rai, els catalans prou sabem el que és ser al bàndol dels perdedors.

Deu ser que em faig gran. Avui he recordat l’escena mentre el meu fill em feia la foto i tot plegat. Penso que podem estar ven bojos els catalans… però pitjor estaríem si no poguéssim seguir somiant i lluitant.
Aquest onze de setembre tot deu al carrer !!*!!

DSCN2963

 

 

 

Les dues entrades fetes l’estiu passat :

https://oriol23.cat/2016/08/23/madrid-me-mata-2/

https://oriol23.cat/2016/08/23/madrid-me-mata/

i ahir:

PUJOL PROCES

https://oriol23.cat/2017/08/15/el-proces-clip/

 

 

DSCN2962

Visca Catalunya lliure !!*!!

 

 

B )

Barres

 

Quina barra, en Miquel Roca

que digui ferm i a tota veu

“s’ha fet clar, el que pertoca

igual justícia a tot arreu”

 

Que es pensa que tots som rucs?

que anem amb els ulls clucs?

que ens encanta menjar cucs?

que ens bevem els nostres sucs?

 

Si vergonya li quedés

callaria per sempre més.

Tantes trampes, com si badés

que ha fet per aquest procés!

 

Començà amb quatre barres

i el temps li va ensenyar

protegir-se les samarres

per més barres enginyar

 

Pare de la Constitució

començant amb precaució

i a poc a poc, amb fruïció

passant a la prostitució!

 

Estampa:

Innovant la senyera

 barres-estampa-93-039
B ) 

Guinyol

 

Oh!, quina barra que té

aquesta cap de fiscals

la que insolent menysté

als qui criden sense pals

 

Tots l’hem vista provocant

amb xuleria indignant

ara diu que va plorant

i amb molta por tremolant

 

Molt vesper hi deu haver

en la casa dels fiscals

pels numerets que han de fer

acoblant-se als xacals

 

Què més voldrien allà

que força violència aquí

per així justificar

el seu cop de pal mesquí

 

El guinyol va continuant

amb intriga constant

molts es van situant

i el conjunt desequilibrant

 

Estampa:

Bons i dolents

Salut

GUINYOL estampa 92.038.jpg

B )

Que sí que no

 

Que sí, que no

o què sé jo

a més discussió

més emoció

 

Un any passarem

jugant al no o sí

fort apretarem

per arribar al sí

 

Que sí que no

o no que si

té igual to

i el mateix fi

 

Però si aquest any

el sí no es decideix 

passarem el parany

a l’any que succeeix

 

Referèndum hi haurà

tard o d’hora es farà

i així s’adormirà

el joc del mai acabar

 

Fotografia:

Surrealisme actiu

QUE SÍ QUE NO.019.jpg

Mama por

 

 

 

Dimarts passat, suposo que com molta d’altra gent, me’n vaig anar a dormir pensant que al matí per fi ja hi hauria una presidenta electa als estats units.
Saludava al coixí pensant en la previsibilitat de les notícies de l’endemà. Titulars amb la primera dona que aconseguia la presidència dels Estats Units. Previsibles tertúlies on ens reconfortarien dient-nos que quelcom està canviant com perquè la primera potència mundial després de tenir un líder negre (encara que en segueixin matant a d’altres uns quants polis impunement) ara el succeeixi una dona per primer cop a la història d’aquell país.
Però un cop més el previsible de la realitat no n’és. El que no volíem i creiem que afortunadament no passaria a passat.

Aquest símil estrany de Berlusconi yankee ha sacsejat la “ment” política i l’statu quo del planeta.
Fins ahir ens vàrem poder prendre en broma el mal gust d’aquell egòlatra inculte amb cabells repentinats. Semblava clar que entre la dolenta Hillary i l’encara pitjor Donald la “raó” ens donaria una presidenta.
Mal despertar vàrem tenir uns quants !. Portem ja unes quantes hores intentant assimilar el que tan sols imaginàvem com a un acudit dolent i grotesc. Aquell demagog misogin, mal educat, xenòfob i burleta que esperàvem poder oblidar aviat es colava per entre les nostres corbes encefàliques tot presagiant-nos més d’un mal de cap en el futur.
El món és molt complex i difícil de comprendre. La realitat social d’aquí i d allà trontolla de sempre. Més d’ençà que vàrem comprar la globalització. Crisi rere crisi, els putos curritos anem tenint més i més por. Sembla que des de la por agradi un perfil d’èxit i autoritari que ens protegeixi de tot plegat.


Tot el sistema ha trontollat. La premsa, la demoscòpia, els mitjans de comunicació… no han sabut veure com alimentaven el vent on aquell quixot al llom d’un Rocinante daurat de dòlars ha derrocat els nostres molins de seguretat. El cavaller, i les seves extravagàncies que l’han anat fent cada cop més “popular”,   ha seduït a uns quants dient-los-hi que ell no era del podrit sistema polític de la Hillary doncs mai ha estat un càrrec públic. Ara suportarem les seves ganyotes des del faristol més alt.
Tremolem a Europa en pensar que passarà aviat amb la Le Pen o de tants d’altres quan tot just encara ens estem recomponent del resultat del Brèxit. Coses que veiem impossibles cada cop ens angoixen més. Sembla que personatges tipus Putin cada cop ens seran menys estranys.
La nit d’aquest dimecres, en posar el cap al coixí, malgrat l’edat, em va assaltar una trencada exclamació. Mamaaa!!!. Pooor!!!.

B )