Barres

 

Quina barra, en Miquel Roca

que digui ferm i a tota veu

“s’ha fet clar, el que pertoca

igual justícia a tot arreu”

 

Que es pensa que tots som rucs?

que anem amb els ulls clucs?

que ens encanta menjar cucs?

que ens bevem els nostres sucs?

 

Si vergonya li quedés

callaria per sempre més.

Tantes trampes, com si badés

que ha fet per aquest procés!

 

Començà amb quatre barres

i el temps li va ensenyar

protegir-se les samarres

per més barres enginyar

 

Pare de la Constitució

començant amb precaució

i a poc a poc, amb fruïció

passant a la prostitució!

 

Estampa:

Innovant la senyera

 barres-estampa-93-039
B ) 
Anuncios

Guinyol

 

Oh!, quina barra que té

aquesta cap de fiscals

la que insolent menysté

als qui criden sense pals

 

Tots l’hem vista provocant

amb xuleria indignant

ara diu que va plorant

i amb molta por tremolant

 

Molt vesper hi deu haver

en la casa dels fiscals

pels numerets que han de fer

acoblant-se als xacals

 

Què més voldrien allà

que força violència aquí

per així justificar

el seu cop de pal mesquí

 

El guinyol va continuant

amb intriga constant

molts es van situant

i el conjunt desequilibrant

 

Estampa:

Bons i dolents

Salut

GUINYOL estampa 92.038.jpg

B )

Que sí que no

 

Que sí, que no

o què sé jo

a més discussió

més emoció

 

Un any passarem

jugant al no o sí

fort apretarem

per arribar al sí

 

Que sí que no

o no que si

té igual to

i el mateix fi

 

Però si aquest any

el sí no es decideix 

passarem el parany

a l’any que succeeix

 

Referèndum hi haurà

tard o d’hora es farà

i així s’adormirà

el joc del mai acabar

 

Fotografia:

Surrealisme actiu

QUE SÍ QUE NO.019.jpg

Plou

Bon dia.
Avui plou. Diuen que en venen uns quants de dies de pluja.
Grisor. Absència de sol.

Incomoditats.

El corre que plou.

El  no perdis el pariagua o la caputxa que no et deixa veure bé.

Al mateix temps la ciutat que es neteja. L’olor de la terra després de ploure. El fet de mirar pseudofilosòficament darrere la finestra veient com llagrimeja pel vidre.

La incomoditat del tràfic o de fer qualsevol cosa a la intempèrie.

La sensació de confort veient ploure rere una finestra.


La pluja rega la vida, la ciutat i a tots nosaltres.
Mola.

Mola també molt quan després d’un lapse de temps d’introspecció i recolliment més aviat o més tard tornes a veure la calidesa i color dels raigs del sol.

Es com a pàrvuls. El sol i la pluja com a primers conceptes de vida.
Les botes d aigua per jugar en els bassals.

O la llum del sol per anar creixent com a “simples” plantetes.

Bon dia pluja.
No tardis sol.

B )

Mama por

 

 

 

Dimarts passat, suposo que com molta d’altra gent, me’n vaig anar a dormir pensant que al matí per fi ja hi hauria una presidenta electa als estats units.
Saludava al coixí pensant en la previsibilitat de les notícies de l’endemà. Titulars amb la primera dona que aconseguia la presidència dels Estats Units. Previsibles tertúlies on ens reconfortarien dient-nos que quelcom està canviant com perquè la primera potència mundial després de tenir un líder negre (encara que en segueixin matant a d’altres uns quants polis impunement) ara el succeeixi una dona per primer cop a la història d’aquell país.
Però un cop més el previsible de la realitat no n’és. El que no volíem i creiem que afortunadament no passaria a passat.

Aquest símil estrany de Berlusconi yankee ha sacsejat la “ment” política i l’statu quo del planeta.
Fins ahir ens vàrem poder prendre en broma el mal gust d’aquell egòlatra inculte amb cabells repentinats. Semblava clar que entre la dolenta Hillary i l’encara pitjor Donald la “raó” ens donaria una presidenta.
Mal despertar vàrem tenir uns quants !. Portem ja unes quantes hores intentant assimilar el que tan sols imaginàvem com a un acudit dolent i grotesc. Aquell demagog misogin, mal educat, xenòfob i burleta que esperàvem poder oblidar aviat es colava per entre les nostres corbes encefàliques tot presagiant-nos més d’un mal de cap en el futur.
El món és molt complex i difícil de comprendre. La realitat social d’aquí i d allà trontolla de sempre. Més d’ençà que vàrem comprar la globalització. Crisi rere crisi, els putos curritos anem tenint més i més por. Sembla que des de la por agradi un perfil d’èxit i autoritari que ens protegeixi de tot plegat.


Tot el sistema ha trontollat. La premsa, la demoscòpia, els mitjans de comunicació… no han sabut veure com alimentaven el vent on aquell quixot al llom d’un Rocinante daurat de dòlars ha derrocat els nostres molins de seguretat. El cavaller, i les seves extravagàncies que l’han anat fent cada cop més “popular”,   ha seduït a uns quants dient-los-hi que ell no era del podrit sistema polític de la Hillary doncs mai ha estat un càrrec públic. Ara suportarem les seves ganyotes des del faristol més alt.
Tremolem a Europa en pensar que passarà aviat amb la Le Pen o de tants d’altres quan tot just encara ens estem recomponent del resultat del Brèxit. Coses que veiem impossibles cada cop ens angoixen més. Sembla que personatges tipus Putin cada cop ens seran menys estranys.
La nit d’aquest dimecres, en posar el cap al coixí, malgrat l’edat, em va assaltar una trencada exclamació. Mamaaa!!!. Pooor!!!.

B )