Halloween

 

Amb dos dies d’avançada

celebra Halloween el Congrés

mijançant una jugada

amb pacte fosc i ben espès

 

Els morts-vivents es trobaran

per un fantasma escollir

que vol fer por, amenaçant

posar catalans a bullir

 

Dia sense vergonya

que sortirà la ronya

de tanta carronya

que sembla de conya

 

Ballaran molt contents

la dansa de la mort 

oblidant plets pendents

com si vinguessin de l’hort

 

Sort que tot plegat

putxinel·lis només són

s’esvairan aviat

com la cera que es fon

 

Fotografia:

Halloween en el Congrés

Salut

halloween-estampa-58-003

B )

Madrid me mata (2)

DSCN2969

Aquesta matinada he penjat un post anomenat Madrid me mata. Després he anat a dormir i aquest matí , amb força son, he continuat amb el meu programa turístic per Madrid amb el meu fill .

La meva  sorpresa ha estat en tornar al hotel. He vist que el meu post i la foto de l’estelada davant del tribunal constitucional havia rebut forçes “m’agrada”.

A mi si que m’agrada . M’he emocionat molt gratament i avui intentaré posar-la com a foto de portada d’aquest nou post.

L’historia de la foto ja la vaig explicar aquesta matinada. Avui em anat, sense estelada , al Valle de los Caidos i a El Escorial. Toledo quedava massa lluny i  hi havia molta son.

DSCN3192

DSCN3184

DSCN3195

Dins de la bàsilica no deixen fer fotos i dins de l’Escorial tampoc. Ho sigui que avui el reportatge gràfic és bastant breu.

Si que vull explicar, però,  que jo ja hi havia estat davant de la tomba del Franco. Fa molts anys d’això… En aquell moment la tomba estava rodejada per aquells cordons de vellut vermell que també hi havien al cinemes.  Ho recordo molt bé perquè jo era molt jove i com a acte de revelia ficaba el peu i trepitjava una mica la tomba. També recordo com un senyor del meu costat em mirava amb cara molt desaprovatoria.

Ara tant a la tomba de Jose Antonio com a la del Puto Paco només hi tenen un ram de clavells. Avorrits com estavem tant el meu fill com jo ( la veritat no hi ha gaire a veure) anavem amunt i avall . El meu fill s’entretenia apagant espelmes quan cap vigilant el veia. Jo, i el  nen que hi ha dins meu, satisfeia  un desig reprimit del passat . Caminava donant voltes com qui està per la Rambla trepitjant pel vell mig tant la tomba de l’un com,   amb més frenesí,  la del altre. Ho he fet forçes vegades i tan sols m’hagués faltat trepitajar els rams de flors.

El final estava cantat.  El “segurata” s’ha dirigit a mi i m’ha dit. ” Caballero, procuere no pisar las tumbas”. Ja ho havia fet forces vegades i abans que el meu fill en fes una de més grossa amb les espelmes, em marxat cap el Escorial.

 

DSCN3202

 

DSCN3203

 

DSCN3205

 

DSCN3204

 

DSCN3208

 

 

DSCN3210

Per a mi L’Escorial era un lloc on hi ha enterrats molts borbons i on es va casar la filla del Aznar i poca cosa més.  Però avui, al costat del meu fill, he aprés moltes coses dels Austries i  dels Borbons. També he pogut imaginar com era el món per aquella gent fa uns bons anys enrera. A més, veure que el teu fill ja sap més coses que tu en alguns camps és una sensació molt plaent.

Si no hagués estat per ell, jo hauria acabat pensant no gaire res més del que ja vaig pensar la primera vegada que vaig fer la visita que avui he repetit.

La proximitat del Valle de los Caidos al Escorial em va fer pensar,  ja anys enrera,  que no era una casualitat.  El Paquito no podia estar en una tomba al costat de la de tots els reis, infants i tal que conté l’Escorial.  I així com els reis  estan tots en  una cambra enfonsada  on s’accedeix  per una escala decorada profusament amb marbres i coure,  el gran garrulo por la gràcia de dios va voler tenir el seu espai encara més espectacular.  Es va fer  construir una bàsilica immensa escarbada en roca viva  amb  la sang i suor dels vençuts .

Presidida, en el seu exterior, per una gran creu que no deixa d’evocar un gran falus dels sants collons d’aquell puto dictador.

DSCN3196

Acabada la disertació de l’excursió d’avui, vull tornar al principi.

Avui el meu nen interior ha estat molt feliç  quan a vist que la seva “bretolada” davant del constitucional havia estat tant ven acollida en el Facebook.

Moltes gràcies a tothom. Mola un mazo quan estàs penjant algo davant de l’ordinador veure després    que ho mira altre gent a més del que es reflexa a la pantalla.

A vegades emocionar-se i ser feliç és molt fàcil.

Visca Catalunya Lliure  !!*!!

Madrid me mata…

DSCN2962

 

 

 

 

Farol

Ai! que costarà pair

els divuit mesos d’ahir

per ara haver de dir

cal més temps de patir

 

Al farol pots jugar

si totes les cartes tens

i de ningú més depens

per poder ensarronar

 

Però el govern d’aquí

sols pot aixecar el dit

sota el baldaquí

del cupaire enardit

 

Aquests són de mal pair

perquè no volen mentir

i el què es deia ahir

avui volen mantenir

 

L’estira – i – arronsa

forçaran el camí

veurem la giragonsa

pel govern no morir

 

Fotografia del joc de la

balena amb la sirena

 

Salut

FAROL.038