Final viatge Toledo me mata

 

 

DSCN3284

 

Últim recorregut turístic abans de fuguir de la meseta.  L’ordre de les fotografies no és del tot cronològic….Passo de arreglar-ho…mana la màquina.  Varem anar a Toledo. Jo ja hi havia estat i vist la catedral,  la casa del Greco, les mil i una botiga que tenen d’espases, punyal i ganivets …En són els suprems artesans…Poca cosa més…Nosaltres ja anàvem de concloure, comprar imants de nevera de record i el Pau una daga romana que fa por…Diu que la vol afilar….Tota una arma per un Brutus que fa por…

La maquina a volgut començar per les fotos del Alcazar de Toledo. No te res especial doncs el van restaurar tot i ara es un museu de l’ejercito que va resistir a los insurrectos. Es l’evidencia  fefaent de que al 36 els rojos tenien  fusells de balins i poca cosa més.. Tenir que assetjar  allò  és que no podien fotre gaires bombasos com deu mana…Si es un puto edifici…

DSCN3232DSCN3233DSCN3234

La “bandera” que nunca dejó de ondear….Costitucionalitzada faltaria….

 

DSCN3235

Un trosset al costat de l’entrada al museu que deu ser original….

 

DSCN3237

 

Toledo si que respira antiguitat i historia en les seves pedres..

DSCN3239DSCN3240DSCN3241DSCN3242DSCN3243DSCN3245DSCN3248DSCN3251DSCN3253DSCN3254DSCN3257

Les imatges s’han desordenat…

DSCN3258DSCN3259DSCN3261DSCN3266DSCN3267DSCN3211

Ens varem flipar una estona imaginant el gai que vivia en aquell balcó en un entorn on es veu la bandera del Alcazar , una creu en lo més alt del seu edifici en mig d’una plaça d’un lloc petit.

Toledo respira la pau de ciutat petita. Tots amb els que varem interactuar van ser amables i respectuosos malgrat veurens putos guiris. Et contestaven que per anar on fos no calia cotxe i es veien ciutadans nobles d’aquell indret.  Toledo va estar capital del Imperi espanyol. Però  en el nostre flipe ells  semblaven parlar com a  habitants humils i nobles al mateix temps. Com a cap altre lloc dels que em trepitjat.

I el flipe  total era amb el gai que segur que vivia integrat en aquella comunitat malgrat la imatge o encuadre que estaven veient dos putos guiris.

Toledo és bonic.

DSCN3212DSCN3271DSCN3213DSCN3214DSCN3273DSCN3274DSCN3216DSCN3275DSCN3217DSCN3276DSCN3218DSCN3277DSCN3278DSCN3221DSCN3222DSCN3281DSCN3223DSCN3225DSCN3226DSCN3229DSCN3231

DSCN3251

 

 

Madrid me mata (3) Riure

Ja podeu riure dels d’aquí

que ben galdosos aneu allà

donant voltes de molí

per un govern desencallar

 

La pirueta convergent

per tapar el to pudent

també imitareu urgent

usant un fort detergent

 

Amb ell, Rajoy es dissoldrà

com Mas ho feu aquí

fent veure que tot canviarà

per les prebendes mantenir

 

Ulls grossos el pesoe farà

i de Catalunya ni parlar!

La troca s’embolicarà

més temps per a xisclar!

 

Fa riure tant d’enrenou

per amagar el cap dins l’ou

espantats pel fet nou

que Catalunya digui prou!

 

Fotografia de les actuals

negociacions

Salut

RIURE.040

 

Madrid me mata (2)

DSCN2969

Aquesta matinada he penjat un post anomenat Madrid me mata. Després he anat a dormir i aquest matí , amb força son, he continuat amb el meu programa turístic per Madrid amb el meu fill .

La meva  sorpresa ha estat en tornar al hotel. He vist que el meu post i la foto de l’estelada davant del tribunal constitucional havia rebut forçes “m’agrada”.

A mi si que m’agrada . M’he emocionat molt gratament i avui intentaré posar-la com a foto de portada d’aquest nou post.

L’historia de la foto ja la vaig explicar aquesta matinada. Avui em anat, sense estelada , al Valle de los Caidos i a El Escorial. Toledo quedava massa lluny i  hi havia molta son.

DSCN3192

DSCN3184

DSCN3195

Dins de la bàsilica no deixen fer fotos i dins de l’Escorial tampoc. Ho sigui que avui el reportatge gràfic és bastant breu.

Si que vull explicar, però,  que jo ja hi havia estat davant de la tomba del Franco. Fa molts anys d’això… En aquell moment la tomba estava rodejada per aquells cordons de vellut vermell que també hi havien al cinemes.  Ho recordo molt bé perquè jo era molt jove i com a acte de revelia ficaba el peu i trepitjava una mica la tomba. També recordo com un senyor del meu costat em mirava amb cara molt desaprovatoria.

Ara tant a la tomba de Jose Antonio com a la del Puto Paco només hi tenen un ram de clavells. Avorrits com estavem tant el meu fill com jo ( la veritat no hi ha gaire a veure) anavem amunt i avall . El meu fill s’entretenia apagant espelmes quan cap vigilant el veia. Jo, i el  nen que hi ha dins meu, satisfeia  un desig reprimit del passat . Caminava donant voltes com qui està per la Rambla trepitjant pel vell mig tant la tomba de l’un com,   amb més frenesí,  la del altre. Ho he fet forçes vegades i tan sols m’hagués faltat trepitajar els rams de flors.

El final estava cantat.  El “segurata” s’ha dirigit a mi i m’ha dit. ” Caballero, procuere no pisar las tumbas”. Ja ho havia fet forces vegades i abans que el meu fill en fes una de més grossa amb les espelmes, em marxat cap el Escorial.

 

DSCN3202

 

DSCN3203

 

DSCN3205

 

DSCN3204

 

DSCN3208

 

 

DSCN3210

Per a mi L’Escorial era un lloc on hi ha enterrats molts borbons i on es va casar la filla del Aznar i poca cosa més.  Però avui, al costat del meu fill, he aprés moltes coses dels Austries i  dels Borbons. També he pogut imaginar com era el món per aquella gent fa uns bons anys enrera. A més, veure que el teu fill ja sap més coses que tu en alguns camps és una sensació molt plaent.

Si no hagués estat per ell, jo hauria acabat pensant no gaire res més del que ja vaig pensar la primera vegada que vaig fer la visita que avui he repetit.

La proximitat del Valle de los Caidos al Escorial em va fer pensar,  ja anys enrera,  que no era una casualitat.  El Paquito no podia estar en una tomba al costat de la de tots els reis, infants i tal que conté l’Escorial.  I així com els reis  estan tots en  una cambra enfonsada  on s’accedeix  per una escala decorada profusament amb marbres i coure,  el gran garrulo por la gràcia de dios va voler tenir el seu espai encara més espectacular.  Es va fer  construir una bàsilica immensa escarbada en roca viva  amb  la sang i suor dels vençuts .

Presidida, en el seu exterior, per una gran creu que no deixa d’evocar un gran falus dels sants collons d’aquell puto dictador.

DSCN3196

Acabada la disertació de l’excursió d’avui, vull tornar al principi.

Avui el meu nen interior ha estat molt feliç  quan a vist que la seva “bretolada” davant del constitucional havia estat tant ven acollida en el Facebook.

Moltes gràcies a tothom. Mola un mazo quan estàs penjant algo davant de l’ordinador veure després    que ho mira altre gent a més del que es reflexa a la pantalla.

A vegades emocionar-se i ser feliç és molt fàcil.

Visca Catalunya Lliure  !!*!!

Madrid me mata…

DSCN2962

 

 

 

 

Madrid me mata

DSCN2881

Havia  deixat el viatge per les espanyes a Donostia amb el meu fill banyant-se per primer cop en aigües del cantabric.  La següent etapa després de Vitoria ja era la capital del regne on tenim previst passar-hi sis dies.

Jo vaig fer la mili ( sóc un puto pureta) a Madrid.  Però es diferent anar-hi amb el teu fill i anant a visitar uns quants del hipertópics de la Villa i Corte.

Per els  típics problemes de batería i coses per l’estil comença la col.lecció de posteletes tòpiques de Madrid quan varem visitar el congrés dels diputats.  Per comoditat meva mostro  la selecció de fotos en l’ordre cronòlogic en que les varem anar fent.

DSCN2887DSCN2889DSCN2890DSCN2892DSCN2893DSCN2894DSCN2895DSCN2905DSCN2906

Aquestes dues últimes fotos són les més típiques de telenotícies.  Aquí sempre es veuen  entrant o sortin diputats. També és el lloc on es van pendre imatges del Tejero fumant en la “llarga” jornada del  23-f.

 

Plaça del Sol.  La primera imatge no necesita comentaris…o en provocaria molts …

DSCN2908DSCN2909DSCN2910

Callao-Gran via

DSCN2911

Plaça Mayor

DSCN2913DSCN2914DSCN2917DSCN2918

Ara ja fa uns anys,  l’ Enric  Juliana de la Vanguardia ,  de tant en tant,   feia uns articles on  per vaticinar coses del moment polític madrileny mantenía una conversa amb un toro, el Segador.

D’aquells articles sempre em van  quedar les ganes de visitar-lo i provar una taseta de gazpatxo “aderezado con comino”.   Ganes satisfetes a la barra tot xerrant amb els cambrers molt “saborios “.   Després bocata de calamares , pescaito frito i tal a la terraça a preu de rambla.  Descansant d’un calor sofocant.

DSCN2919DSCN2920DSCN2922DSCN2923

Següent cromo per la col.lecció.  Calle Genova.

DSCN2929DSCN2931DSCN2934DSCN2937DSCN2938DSCN2940DSCN2947

El Pau volia fer-se un selfie degudament ataviat….

DSCN2949

Plaça Colón amb l’immensa bandera plantada en temps d’Aznar.

DSCN2950

 

 

Una altre cromo estrella per la col·lecció

DSCN2955

 

 

DSCN2959DSCN2960DSCN2961DSCN2962

Aquí el que havia de donar la nota era jo.

DSCN2963

El policía que ja es veu sortint per radera meu va ser força amable. Jo mateix em vaig contestar que mentre ell no sortís a les fotos no hi havia cap problema .   Ell, somrient, ens va preguntar si anavem a un partit de futbol. Per a ell aquell tros de roba podía ser la bandera del Betis. No  la va identificar com a res “separatista”.

DSCN2971DSCN2972DSCN2973

El tribunal està ubicat en una zona de col legis majors i d’edificis d’ una universitat catòlica.

DSCN2975DSCN2976DSCN2981DSCN2983DSCN2984DSCN2986

En rampas claxon….  no ho haviem vist mai.

DSCN2988DSCN2989

 

Anant cap el cotxe es tornava a veure el tribunal constitucional.

DSCN2992

Llavors, mentre jo encara estaba ratllant-me amb creus  i missatges evangèlics,   van apareixer un secreta i un poli d’uniforme. Em van demanar que m’identifiqués. La conversa va ser força divertida.  Casi que ens anaven a aplicar la llei antiterrorista. Ens volien bacilar i espantar però casi ens feien riure.   Mentre jo els parlava de que si la constitució ampara les llibertats de tots els ciutadans i tal i tal ( el discurs de que Catalunya té molts més anys que el constitucional no em va semblar el més pertinent) al meu fill no se li va acudir res millor que dir-me que ho deixés estar,  que si no veia que eran uns fatxes. Llavors el que em deia que estaban haciendo su trabajo es  va possar a  qüestionar la  manera com estava educant al meu fill com perquè l’hagués  titllat  de fatxa .  De la llei antiterrorista varem passar a parlar de si un agent ha de jutjar l’educació d’un pare envers el seu fill en un estat de dret..

Tot va ser genial. Van acabar en to paternalista preguntan-li al Pau sobre que li estaba semblant Madrid.. Divertit , i  d’aquelles converses per a recordar  si en un moment de feblesa un pensa en federalismes , camins del mig o posicions conciliadores. Nosaltres potser èrem uns putos catalufos provocadors…però ells uns mestres en fer sempre nous independentistes.

 

Plaça Espanya amb el cervantes i l’edifici que la Carmena dificulta que uns xinos converteixin en un megahotel.

DSCN2997DSCN2998DSCN3002DSCN3003

 

Cromo del senat

DSCN3008DSCN3009DSCN3010

 

I tocant a la paret del senat , mira tu que xulo…
DSCN3013DSCN3014DSCN3015

 

Palacio real

DSCN3017DSCN3023DSCN3024DSCN3026DSCN3029DSCN3028DSCN3030

DSCN3032DSCN3033

Es veu molta policia nacional, municipal i gurdia civil. Suposo que és normal, és de lo poc que es pot fer per donar sensació de seguretat davant el pànic al terrorisme…

DSCN3035DSCN3036DSCN3038DSCN3039

 

DSCN3041

Al pavo li havien robat…però l’anglès dels agents no ajudava gaire.

DSCN3043DSCN3044

 

DSCN3053

 

Visita a la catedral de la Almudena

DSCN3055

 

DSCN3056DSCN3059DSCN3060DSCN3063DSCN3064DSCN3069DSCN3071
DSCN3073DSCN3072DSCN3074DSCN3075DSCN3087DSCN3089

Genial !!  Com una maquina expendedora de tabac però de medallons religiosos.

 

 

DSCN3096DSCN3097DSCN3098DSCN3101

 

DSCN3103

 

DSCN3105DSCN3106

Davant del la plaza d’Oriente.  On Franco parlava del contubernio judeomasónico i tal i tal.

 

DSCN3108

 

 

Calle Ferraz

Es fa fosc…

 

DSCN3130DSCN3132

 

Sorpresa d’ultima hora.. El Templo de Debod.

Es lo que tiene ser capital . No sé qui li va regalar a no sé qui altre.

DSCN3141DSCN3147

Rotllo egipci.

 

 

 

 

DSCN3148DSCN3149DSCN3150DSCN3153DSCN3158DSCN3163

 

 

Fi del reportatge.  Demà toca Escorial , potser Toledo i Valle de los Caídos.

Per començar l’estelada es quedarà a l’hotel. Allà igual ens passa com als USA amb els negres…vas a treure la cartera per ensenyar el DNI i ja et venen amb  l’escusa de que pensaven que era una arma i ens pelen.

Es tard i jo fa estona que hauria d’estar dormint.

 

Inici del viatge de vacances

Aquest agost entre d’altres activitats de vacances em començat amb el meu fill Pau uns dies de viatge per les espanyes. Ell te tretze anys recent fets i una curiositat inmensa. Actualment vol ser polític de gran i li agrada molt coneixer territori tan català com en aquest cas hispanic.

Les fotos no tenen més ordre que el cronològic i  depenen de si l’atzar ens va fer agafar la càmera, poden haver estat fetes tant per ell com per mi….

Primera parada: Zaragoza

DSCN2639

DSCN2652.JPG

DSCN2673

DSCN2694

 

DSCN2693

Logroño:

File not found

Bilbao:

DSCN2699

DSCN2708

 

 

DSCN2717

 

DSCN2743DSCN2739.JPG

DSCN2726

DSCN2750DSCN2754

DSCN2752

DSCN2758

DSCN2761

DSCN2777

Mai havíem vist un pariaguero tant xulo

DSCN2781

Aqui varem decidir si entravem o no…  Nomes varem veure el lavabo i els exteriors…

DSCN2793

DSCN2795DSCN2797

DSCN2799.JPG

 

DSCN2810

DSCN2817DSCN2821

DSCN2826

 

DSCN2860.JPG

Donostia

DSCN2866

DSCN2881

En Pau veu per primer cop el Cantabric….després ens i varem banyar i nedar fins a una plataforma propera…

DSCN2885

Vitoria:

File not foud

Malgrat varem veure força casc antic cercant comprar una txapela de veritat i hi varem passar la segona nit…

Seguent destí per a sis dies, Madrid