Defensem les llibertats i la democràcia

IMG_20171015_121758_BURST001_COVER

IMG_20171015_121922

IMG_20171015_123054.jpg

 

IMG_20171015_123111

 

 

 

IMG_20171015_123806

Malgrat ser diumenge de desintoxicació acte institucional i presentació de la Xarxa de Cornellà.

IMG_20171015_124057 (1)

Tenim la sort de que un diputat independentista viu al nostre municipi . Això  fa que malgrat ser poquets ens sentim molt forts….

 

IMG_20171015_121758_BURST001_COVER

 

 

 

 

 

En capítols anteriors :

7d14d-dscn1266

Salut !

Avui República!!!

Avui República suspesa

Avui el orgullo de ser español por cojones

Avui divendres tretze

Tornarem a sofrir,tornarem a lluitar, tornarem a vèncer

B )

 

 

Anuncios

Campanya

 

Estem en plena campanya

per veure qui guanya

després de tanta canya

defensant-nos d’Espanya

 

Qui se li abaixa la pestanya

d’una manera estranya

no ha seguit la patranya:

“el Presi ja se les apanya!”

 

Una bona castanya

que als “Junts” engavanya

llançats per la muntanya

menjats per la piranya

 

Ara tothom s’afanya

amb més o menys manya

escollir a qui acompanya

per ampliar la cabanya

 

L’ull es desenlleganya

veient la gran maranya

esperant aixecar pestanya

per brindar amb xampanya

 

Estampa:

Els tres mosqueters

Salut

CAMPANYA estampa 162.016

 B )

Tornarem a sofrir,tornarem a lluitar, tornarem a vèncer

IMG_20171014_134842
Ahir al vespre, mentre m’anava enfonsant en el sofà, vaig pensar que em feien mal les cames malgrat ja feia dos dies que no anava en bici. Que potser la solució era tornar-hi a anar. Ja m’havia motivat per l’endemà. Faltava veure que passaria al matí.
IMG_20171014_131450
Avui, per evitar tota la gent dels festius en el camí cap a la platja he agafat camí riu amunt. Als auriculars música, res de tertúlies, avui desintoxicació total.
He fet fotos a floretes, riu i cabretes. Pot ser un bon símptoma fer un post sense cap foto d’estelades.
IMG_20171014_133908_BURST001_COVERIMG_20171014_134022.jpg
De totes maneres, en el meu govern intern he tingut una discussió entre el meu moderat Santi Vila que ha defensat anar en bici en dies alterns i amb més mesura i la més radical Anna Gabriel que ha defensat que el meu propòsit primigeni era fer vint-i-un dies de canvi d’hàbit i ara ja estava aburgesant-me. Ha guanyat l’ala moderada. Val més seguir a poc a poc i anar fent i adaptant-nos a les circumstàncies. L’oposició interna en forma d’Arrimades ha intervingut per fer sang amb lo de què segueixo sense Facebook fins dimecres. S’ha votat i els dits, exercint de Forcadell, han acabat la sessió apujant la música.
IMG_20171014_135047_BURST001_COVERIMG_20171014_141134.jpg

Ha estat un plaer recórrer antics camins de sorra al ritme de cançons que decoraven els pensaments. He parat diverses vegades pes diferents motius i he estat pedalant dues hores ben bones que al final m’han costat i tot. La sensació després de la dutxa no ha tingut preu.
IMG_20171014_141259.jpg
El Pau es posava a jugar a la play quan he marxat i ficat hi estava a la meva tornada. Per dinar tocava el que solem fer els dissabtes. Podíem haver variat i menjar gambes però ja van caure a l’hora de sopar. En resum, el spaghetti de sempre.
IMG_20171014_133501
Després hem vist una peli a la tele. Seguim tenint un dissabte molt tranquil. Mola.

IMG_20171014_132719_BURST001_COVERIMG_20171014_131438IMG_20171014_132803.jpg

 

B )

En capítols anteriors :IMG_20171014_134842

Salut !

Avui República!!!

Avui República suspesa

Avui el orgullo de ser español por cojones

Avui divendres tretze

B )

 

 

Avui divendres tretze

IMG-20171011-WA0001

Avui em llevo amb molta feina endarrerida. La casa està com si realment aquests dies jo hagi estat pendent d’una revolució. Tot està desendreçat. A més la nevera pateix anorèxia.
He d’anar a cercar al meu fill de catorze anys que passarà quinze dies amb mi. Hauria d’anar a comprar abans perquè malgrat que ha de fer dieta el Pau és una màquina d’engolir.

Avui m’ha fet un correu el Jordi. El Jordi Sànchez. Em diu que ara és el moment de la veritat, que continuï confiant, que no defalleixi, que em prepari per noves mobilitzacions i tal i tal. Jo no l’hi he volgut contestar res per no desanimar-lo. Però és veritat que estic una mica ressacós de tant revolució suspesa. Tots entenem que res és fàcil però es que a més de racionals som putos animals emocionals que al final de tantes tombarelles acabem arrossegant la llengua per terra.
No li he contestat res i he quedat com un senyor. Disposat a empunyar de nou la falç quan faci falta i fent veure que no em grinyola la carcanada ni em fa misto la veu però, mentrestant, aprofitant per descomprimir un poc.

IMG_20171008_120500

Quan arribo a la casa de la mare del Pau ell ja té la maleta feta. O el que ell entén per tenir-la feta. La play dins d’una capsa.
Mentre ell fa més maleta, jo surto a passejar-li el gos o passejar-me a mi mentre l’espero. Com un autòmat el meu cos ens ha portat fins a l’oficina del SOC. El meu inconscient necessitava fer-me present quina és la meva condició.  Al SOC no fan pont. De fet ha estat com per recordar-me que malgrat que el Pau ve avui amb mi perquè sa mare treballa no és que jo tingui pont ni demà festa.
A estat un encontre amb la meva puta realitat.

 
Al capdavall hi havia tres bosses. Una de roba, una amb play, portàtil gaming i tots els accesoris i la motxilla del insti. Tot repartit per ha portar-ho amb rodetes com dos rodamons de ciutat.

IMG_20171013_134223
Amb la ximpleria, l’hora de dinar.

De la bici avui ja ni en parlo. De fet estic per fer vaga de bici fins que amb el Facebook pactem un interlocutor per parlar d’aquesta indigne  situació de censura a la que en tenen sotmés fins el dia 18.  Estic vivint el meu 155 particular. Des d’ ahir, quan escric em dóna la sensació que tot ho dic pel que tinc reflectit a la pantalla de l’ordinador i ningú més. Poc o molt és així.  Però m’és molt frustrant.

 
Resumint, els rodamons amb els seus carretons han entrat a una botiga a comprar-se el dinar.

 

 

 

IMG_20171013_143050 (1).jpg

Ara el subjecte nou ja interacciona amb les seves múltiples pantalles (mòbil, play, ordinador) i el subjecte vell ja ha superat la crisi inicial de l’absencia de silenci a casa provocada pel subjecte nou. Escriu, tot repicant amb un peu inquiet. No s’hauria de distreure gaire i baixar a la jungla a la recerca de fruita i altres comestibles per sobreviure aquest divendres tretze i alguns dies més.

IMG-20171011-WA0006

B )

En capítols anteriors :

Salut !

Avui República!!!

Avui República suspesa

Avui el orgullo de ser español por cojones

 

B )

 

 

Avui el orgullo de ser español por cojones

IMG_20171012_102610

M’he llevat aviat. No he dormit bé. M’he passat la nit somiant coses sobre la indústria d’on vaig acabar acomiadat. I, suposo, que en moments de mitja vigília, plorant l’absència del meu cordó umbilical amb el món a través de Facebook i sobre l’indigest moment del procés.

IMG_20171011_174634
En la meva etapa d’aturat que passa moltes hores a casa, havia entrat en un estadi de motivat fent salut i desenvolupant la meva expressió creativa.
Això pensava jo. Ara estic descobrint com es degrada la meva higiene mental i vaig caient en un pou obsessiu que no té final.
Tantes hores de procés amb tant frustrat final i a sobre m’obturen la vàlvula del vapor de l’olla a pressió en el moment culminant. Exploto. Massa tensió per la meva fragilitat emocional i cognitiva.
Em miro la bicicleta i em fa mal el cul i les cames. Em sembla que l’agafarà Rita la bicicleta. I a l’hora de dinar colesterol amb sucre i sal.

IMG_20171012_101125 De moment puto cafe amb llet i cereals.

Diuen que per fer el dol  passes per cinc fases. Sembla que jo estic en la fase de la rabia. Tot i que no deu ser una cosa lineal perquè tinc moments de tot.
A més crec que el que tinc és una barreja de dols mal elaborats. Com que no els acabo i em quedo fixat per cada un d’ells en un estadi o un altre els vaig acumulant i fent un gaspatxo intragable.
Ara hi he sumat el dol de la república suspesa a un tris del 155 després de tants anys de procés.I el que d’entrada semblaria una ximpleria però no ho és, el del puto Facebook que no em deixa descomprimir.

I mentre el sol va sortint tant tranquil com cada dia. Les plantes de la terrassa estan demanant a crits que les regui. Em vénen a recordar que estic oblidant les coses més naturals i ordinàries del dia a dia i que en el meu canvi d’hàbits estic perdent el seny.

Regaré les plantes i aniré a la porta del psiquiàtric a veure si compleixo amb les condicions del protocol per poder-hi entrar. Ni que sigui ambulatoriament.
Potser no eren ven bé els que cercava però això sí que serà un bon canvi d’hàbits.

IMG_20171008_120500IMG_20171012_102610

Posts anteriors:

Salut !

Avui República!!!

Avui República suspesa

 

 

B )

Avui República suspesa

 

IMG_20171011_174634

Sant tornem-hi. Preparats per pedalar. Avui tinc ressaca. Ahir vaig anar amb el meu fill a l’arc del Triomf. Tot plegat una mica decebedor. Tantes expectatives i tants nervis.
Afortunadament cap problema amb les forces d’ocupació. El format va ser com anar a veure TV3 al carrer. Esperar el retard era més emocionant que assegut al sofà però també més incomodo.
Quan per fi es va sentir la paraula República va haver-hi un moment eufòricament màgic. Suposo que magnificat pels aplaudiments dels altaveus de la pantalla, un tremolor vibrant em recorria per tot els cos. Encara estava en aquesta subtil IMG-20171011-WA0001oscil·lació interna que ja va sonar la paraula suspensió.

Oooooohhh. La rauxa i el seny condensats en una frase concatenada en l’altre. La resta del discurs, entre paraules de diàleg, negociació i mediació va ser per anar engolint la realitat que caldrà continuar regurgitant. El soroll dels helicòpters de la poli pel cel recordaven que el 155 restava en les circumval·lacions de la nostra ment.
Quan va acabar el discurs i li tocava parlar a la Arrimades ens vàrem apuntar a una petita diàspora. Ja havíem patit prou per llavors sentir un sermonet de monja després d’haver saltat fora d’hores a la piscina.
Ja érem una República suspesa. Ja podíem anar a sopar.

b5cca-dscn1939
Avui el Facebook em diu que no podré enviar més missatges a grups fins al 18 d’octubre. Però que volen aquesta gent!!! Que m’apliquen el155!!! Que faré jo ara que estic adquirit el meu hàbit d’agafar la bicicleta i després fotre el rotllo per internet. I la meva llibertat d’expressió? Els tipus em diuen que perquè Facebook segueixi sent un lloc segur a vegades bloquegen alguns continguts i accions. Que si creus que han comès un error que els hi diguis, et donen un espai i que gràcies.
Si cliques més avall, ja t’aclareixen que no poden anul·lar el bloqueig per cap raó. I si els hi envies les teves raons per les quals creus que han comès l’error t’acaben donant les gràcies per aportar informació sobre aquesta experiència. T’haurien de deixar un altre espai per a agrair que et donin pel cul, per la seva censura i perquè en canvi et donin la possibilitat de parlar de la ingrata experiència.
7d14d-dscn1266Amb tot això se’m va fent tard per agafar la bicicleta abans de dinar.
Al mòbil m’arriba uns avis de Vodafone que ja tinc disponible mi factura electrònica de este mes.
Però que diuen aquest altres cabrons! Des de l’agost que tinc la fibra de Jazztel perquè el meu fill jugi a la play sense que em vingui amb rotllos de que el wifi no va bé.
També em miula la gata per recordar-me que avui encara no li he posa’t el seu jalar.
Moment de crisi. República suspesa i sense poder enviar als grups de Facebook. Deu meu.

Està arribant l’hora de dinar. Tanta independència, tanta bicicleta i tanta punyeta s’està notant a la nevera. Aquí qui collons va a comprar!!
Resultat:

IMG_20171011_142555.jpg
Avui lo de la bici serà a la tarda o no serà.IMG_20171008_120500
De moment estic molt inflamat.
Disposat a cremar-me a lo bonze per protestar davant el propòsit del Facebook d’impedir a un pobre aturat expressar-se. D’explicar la meva decisió de canviar d’hàbits al blog i difondreu pels grups de Facebook. No vull que m’emmudeixin i em deixin silent a casa meva amb la bici i el gat.
Llibertat d’expressió per un puto aturat que reflexiona mentre va en bici. Poble català, posat a caminar. Solidaritat contra un intent de censura d’un ciutadà normal del carrer. Les xarxes seran sempre nostres.
Corre. Passa-ho. Difoneu. Trenca’t la cara si cal contra les forces d’ocupació. De passada DUI sí , 155 no. Gràcies.

 

 

 

 

IMG_20171011_174634B )

Els posts dels dies anteriors :

Salut !

Hola puto dilluns!

Avui República!!!

B )

Passat

 

Mira que ha costat

que sortís del forat

l’escarabat aïrat

amb drap d’hispanitat

 

De fora han arribat

amb tot molt ben pagat

per ampliar el ramat

que va quedant esquilmat

 

També l’empolsegat

té dret a ser expressat

pensant que és admirat

aquell temps del passat

 

De bon o mal grat

qui no està adaptat

als canvis del veïnat

morirà emprenyat

 

S’està desfent l’Estat

la poli ho ha demostrat

la força s’ha afluixat

tot fent algun disbarat

 

Estampa:

Volant en el passat

Salut

PASSAT estampa 160.015

                                                                 B )