Trencament

 

Com en aspre i fred hivern

el pesoe s’està trencant

el lider, dintre de l’avern

i contra els barons lluitant

 

Sobre la taula ha donat

un cop de puny de veritat

a prop tindrem el resultat

d’aquest gest ben aïrat

 

Si al final, surt guanyant 

altres sociates perdran

molts d’aquests marxaran

i els joves aguantaran

 

Si, potser, passés al revés

amb trencadissa més gran

marxaran camp a través

per buscar on moriran

 

Però per tirar endavant

vots d’aquí necessitaran

que segur no obtindran

si el refe van oblidant

 

Fotografia: Pedro Sánchez

Salut

trencament-048

 

Dolça metzina, nova etapa, dosi de juny

 


Comença el recull d' "estampetes" d'art polític 
ja editades en el nou blog.
Hi ha les últimes publicades al maig 
i totes les del juny del 2016.

21.05.16  Torneig
TORNEIG.001


24.05.16  Naufragi

NAUFRAGI.001


28.05.16 Defensa

DEFENSA.001


31.05.16  Reinterpretatnt

REINTERPRETANT.001

06.06.16  Rondalla

RONDALLA.001


07.06.16  Encallat

ENCALLAT.001


10.06.16  Trencadis

TRENCADÍS.022-2.jpg


14.06.16 Papers

PAPERS.023.jpg


18.06.16  Més papers

MÉS PAPERS.024


21.06.16  Gran ocurrència la del PSC

OCURRÈNCIA.001


22.06.16 LLuna plena

LLUNA PLENA.025


24.06.16 Camuflat

CAMUFLAT.026


27.06.16 Lunes al sol de expresidentes

Vull deixar de ser un analfabet digital: ART POLÍTIC- Lunes al sol de expresidentes: 

29.06.16 Mandra

MANDRA.028 (1)




Pregons

 

 

Perquè un hom escriu

que algun indepe altiu

sembla un aiatol·là viu

s’arma un merder convulsiu

 

Colau i podemites

estan en institucions

que per costums i mites

ocupaven altres faccions

 

El merder ha portat

en la gran festivitat

dos pregons de veritat

amb diferent voluntat

 

L’Andújar, ben documentat

barris pobres ha reivindicat

amb munió d’autors estimats

i ninotaires celebrats

 

Ben diferent l’Albà 

tot fent bon teatre urbà

a la Colau ha criticat

i a indepens alegrat

 

Fotografia: Gats i ratetes

Salut !

pregons-047

Nom

 

Què vol canviar del món

qui no sap canviar de nom

i ara, vés per on

fent riure a tothom

 

Li digueren ben clar

que ja estava comprat

per vells socis del replà

el nou nom aprovat

 

L’altre, ara proposat

amb Europa per taulat

tampoc podrà ser posat

perquè ja està registrat

 

De nom a nom van jugant

i d’oca a oca tirant

però, si al pou no cauran

remullats, sí que ho estan

 

Fundar i refundar

és pel coixí no embrutar

la tela mai faltarà

per la funda canviar

 

Fotografia:

Futbol i coixins

Salut

NOM.046.jpg

 

“Caminant” endavant . Deliberacions sobre l’ultim post.

 

 

 

Avui m’he llevat optimista. És dissabte i he dormit tant com he volgut. El meu fill ara juga a la Play . Ja em quedat que,  si cal , dinarà sol perquè jo sortiré amb la bicicleta.

Fa dies que dic que ho he de fer. Estic més gras que mai i em fan mal les cames sense haver fet res especial. És un rotllo això de fer-se gran. Clar que sempre serà millor que l’altra opció.
D’una forma més o menys conscient vaig trobant “obligacions” que endarrereixen la meva sortida amb la bici. Que si els plats, que si estendre la roba, que si el blog. Estiro el temps com esperant que la pluja, el vent o el que sigui m’alliberin de la meva pedalada. És clar que inconscientment busco una excusa prou sòlida per a oblidar que lo de la bici ho he de fer perquè la meva salut m’ho exigeix.
En aquest divagar i “escaqueig” de l’activitat física he començat a respondre els “m’agrada” del Facebook del meu últim post. “Caminant”…. I en el divagar i regirar per Internet he anat reflexionant fins al punt de trobar una excusa més a la meva peremptòria necessitat d’exercici.

caminant-045
Sóc un pureta de cinquanta-quatre anys que encara conserva alguna cosa del jovenet de macuto de pell girada que tenia uns ideals revolucionaris en formació (o ebullició). Caminant mentre el rellotge ha donat moltes voltes de campana. Campanada cada quart d’hora fins a arribar al dia d’avui.
En el meu “spam” difonent el meu post per la xarxa he escrit “Endavant sempre”. Amb el meu nivell C rovellat he dubtat de si ho estava escrivint bé ortogràficament parlant. Dubte absurd resolt ràpidament escrivint entre d’altres “endavant” al Sant Google.
I clar, “Endavant” també és un dels grups que conformen les CUP.
Llegint una mica i en el context del post “Caminant” m’han florit pensaments de la meva adolescència. Que xulo ha de ser ésser jove i tenir ideals utòpics que a mi ja s’han anat florint amb el pas dels anys. Que xulo és veure com ara una petita “minoria”

de hippys tingui tanta presència en els afers institucionals catalans. Que xulo que una “minoria”  d’ “alliberament nacional” forci a una ja no tant “minoria” independentista a embarrancar i regirar-se malgrat això els debiliti davant la altra minoria constitucionalista, federalista o fatxa. Que xulo que un discurs que conté proclames tant hippys com lluita contra el patriarcat, alliberament sexual, desobediència, mobilització popular i d’altres tinguin cabuda en la política “formal” catalana.
I m’he ratllat particularment en el tema patriarcal i d’alliberament sexual. Amb motiu del pasat 28J de la diada d’alliberació LGTBI ,que mal resumit seria totes les opcions sexuals minoritàries en respecte a la “normalitat estadística”, havien editat un cartell. En el rètol hi deia “Contra les normes sagrades” i amb lletra més gran “Estima com vulgues”. La imatge estava composada pel dibuix d’una verge o fallera, no sé, besant-se apassionadament amb una la verge moreneta.

Són uns provocadors!!. D’ençà que aquests grups han assolit pes “institucional” el seu discurs arriba més lluny que abans. I potser inclús per a simpatitzants seus diuen coses que “rasquen” de sentir o d’inserir en la realitat “estadísticament significativa”. Però arriben i això ho trobo molt xulo. Impensable quan jo era jove. El discurs d’una minoria jove i radicalitzada intentant esquerdar el discurs dominant patriarcal i conservador.
Com canvia el món, jovenets gais, lesbianes o és igual irrompent en la taula dels iaios dels “però que diuen aquests ara?” . Impensable unes dècades enrere. De fet ja vaig trobar un gran avenç quan al seu dia en MIquel Iceta va començar a reconèixer obertament la seva homosexualitat. Mare meva, quina poca vergonya. Provocadors i desafiadors alimentats pel dimoni.
Reverberant pensaments com aquests he “sentit” el meu últim post. “Caminant”, avancem endavant . Potser massa poc o massa a poc a poc, però caminem.
Reflexionava amb alguna de les últimes polèmiques d’aquesta gent en l’àmbit nacional traslladades a l’àmbit estatal on “domina” la minoria pepera i el seu discurs immobilista. Caminem. Aquí poden rascar els seus plantejaments però s’han de tenir en compte. Allà quasi que no els senten i menys respecten. Caminem.
Jo ja sóc gran i he perdut l’empenta d’anys enrere. Però em reconforta veure que malgrat mai serà prou sempre es camina i malgrat no sigui prou,  alguna cosa canvia. Quina pena ja no tenir vint-i-tres anys i aquesta energia provocadora i revolucionaria. Caminem. I de tant caminar potser tindre l’excusa per dir que és massa tard per agafar la bicicleta.

 

 

Caminant

 

A vegades pensem

el malament que anem

i fins més tard no veurem

lo bé que ara estem

 

En pocs anys s’ha lograt

mobilitzar el veïnat

un ambient il·lusionat

fortament polititzat

 

Menyspreu al començar

ulls grossos després

volent amenaçar

quan no s’hi pot fer res

 

Informació: la que volem

opinions: de tots colors

a ben diferents votem

sense bombes ni plors

 

El gran enrenou armat

mai s’havia donat

gran camí el caminat

i més d’un encallat

 

Fotografia:

Tot mirant la televisió

Salut

caminant-045

 

Visca Cornellà Socialista ! Anima del cinturó roig metropolità !

Context històric 

La lluita obrera a Cornellà de Llobregat en el passat post-franquista i en el temps de la transició va ser un referent inequívoc per a tot el país. Va formar part intrínseca del “Cinturo Roig” de Barcelona en el passat recent.

Amb una població important i amb el barri de Sant Idelfons com a estereotip i escenari d’on va  anar a parar la primera onada d’ immigració estatal i ara de la segona onada, mes “internacional”.

A nivell municipal es dels pocs bastions on el PSC encara manté la seva “hegemonia” ara ja desapareguda a nivell nacional . 

Històricament, en els primers anys de la democràcia, els comunistes van controlar l’alcaldia però no van trigar a ser substituts per el PSC.

 Recolzats en les evidents millores practicades, sobre tot a la zona de Sant Ildefons, on al principi no hi havia ni les mes elementals infrastructures.  Carrers sense asfaltar , sense equipaments , etc. van fer que amb la seva millora el   PSC teixís  una complicitat popular que li  ha permès  governar amb majoria absoluta  durant molts anys.

 

 

En les darreres eleccions municipals ha tornat a guanyar amb un 38 % dels vots. Però comparat amb com arrasava abans,  ara l’oposició va aconseguint més força. 

 Cornella en Comú-Crida per Cornella va treure un 17 %,  ERC 9 %, ICV-EUIA-EP-E  un 8 %, Convergència s’ha quedat sense representació, a aparegut el fenomen Ciutadans amb un 11% , i per últim el PP amb un altre 7 % dels vots.

Església al costat de l’ajuntament. Construïda en temps del franquisme degut a que l’altre va ser cremada i destruïda en els temps convulsos previs a la arribada del Sant dictador,

L’alcalde actual de la ciutat és el Sr. Antonio Balmón , home que ha sabut conservar la popularitat del PSC al municipi. 

Manté un tracte proper amb la ciutadania, sobre tot en èpoques preelectorals, i s’ha convertit en un dels grans “popes” del que va quedant al PSC nacional. 

Va heretar l’alcaldia del Sr. Jose Montilla quan aquest va aconseguir la Presidència de la Generalitat . 

Ara el Sr.Montilla comparteix “hemicicle” amb Rita Barberà i altres joies del Senat Estatal.

 

 

Una de les transformacions més importants que s’ha realitzat a la ciutat, a més de la anterior esmentada que es va produir una mica abans, ha estat una aposta clara per la implantació de grans centres comercials.

Primer va ser l’Eroski, un dels grans centres pioners en tota l’area metropolitana.

 

Després va arribar el Corte Inglés Cornellà i per ultim l’Splau amb el nou estadi del Espanyol.

La petita botiga tradicional n’ha sofert les conseqüències. Ara mateix n’està liquidant una de roba de les  emblemàtiques. Suposo que tampoc  trigarà gaire en fer-ho una jugueteria també de tota la vida.  Si fins ara ha hagut de sofrir la desigual competència de les grans superfícies, fa poc han permès l’obertura d’una cadena de joguets xinesa casi just davant del seu aparador.

A nivell d’ establiments d’alimentació també han anat a saco. No solament tenim els paquis al us a nivell nacional. També han tolerat l’irrupció d’un paqui encobert dins d’una franquícia del Caprabo on abans hi va haver un OpenCor però que ara no compleix amb cap de les comoditats del antic centre. Els lavabos ara formen part del “magatzem” al igual que la sortida d’emergencia. 

Quan des de diferents instàncies s’ha anat a l’ajuntament a formular queixes, propostes o suggeriments,  sempre executen el mateix patró.

Si la queixa te prou “entitat” els recepcionen inclús amb l’alcalde. Aquest exerceix el seu paper  políticament  correcte com a resposta per després derivar-ho a la corresponent àrea on  el regidor i els seus tècnics fan la seva feina des de ja fa molts anys.  Amb un informe dels tècnics sempre acaben igual. El que ells fan està amparat per la llei o la interpretació que ells fan d’aquesta.  I al que no li agradi ja sap on son els tribunals. 

Son famosos alguns   d’aquests regidors passejant  la seva panxeta i puret per les  immediacions del ajuntament. Tenen un retirada a la dels xupons que en els seu moment envoltaven al alcalde de Marbella Jesus Gil y Gil o d’altres mafiosos semblants. 


Vaja, que lo de la lluita obrera a Cornellà i el significat del socialisme  ha canviat una mica amb el pas dels anys.

Amb tots aquests antecedents, que en realitat ja contenen el nucli de l’article, ara ve un detallet més. Una pixaradeta més.

La pixaradeta





Anava  jo caminant per Rubio Ors, una arteria principal dins del barri Centre, quan en un carrer perpendicular, just on hi ha l’escola del meu fill abans de que passès a secundaria, vaig veure una moguda amb policia i camions de bombers.

L’anima de nen que encara conté el meu ja maduret cos em va fer apropar a veure els bombers.

Afortunadament l’actuació ja es donava per conclosa  casi com una simple falsa alarma. 

Estaven parats en una cruïlla i la policia impedia l’accés des de determinats carrers. Un troçet de barri col·lapsat per dos camions fent maniobres. 

“Estupendo”!! Vaig tenir el temps que vaig voler per fer fotografies i inclús per parlar amb algun d’ells. 

Al final vaig poder entendre que estava passant.

 El barri Centre de Cornella té carrerons estrets. De quan les dimensions de tot plegat eren més “humanes”. 

En l’adaptació a les necessitats viaries actuals l’ajuntament a optat per plantar en moltes aceres unes pilones rectangulars per impedir l’incivisme a l’hora d’aparcar de la “ciutadania motoritzada”. 

Es veu que els bombers ja estan tips de reclamar   una miqueta més de previsió o acomodació d’aquestes pilones per quan ells necessiten fer una actuació. Han  obtingut per part del ajuntament la resposta “habitual”. 

Els camions son grans i quan han de fer maniobres en segons quins llocs ho tenen una “miqueta” complicat.  Fan virgueries per no acabar arrencant una pilona o malmetre els seus vehicles.

Un cop més visca l’ajuntament i les seves respectives regidories sempre tant receptives amb les reclamacions dels diferents col·lectius!!!

Un cop més visca el PSC de Cornellà i el seu rodillo consistorial!!! 

Ho deixaré aquí.






Més castells

 

 

Mentre uns castells

allà es van enrunant

altres, amb noves pells

aquí es van alçant

 

De Valls a Catalunya

els castellers s’han estès

emplenant, tots a l’una

les places i els carrers

 

S’ha de saber fer pinya

per amunt anar pujant

evitant la rampinya

pel castell fer ben gran

 

Fa anys anem cridant

dins de casa estant

i ells van esperant

que es vagi desinflant

 

Malgrat ser la nit

l’enxaneta eixerit

va pujant, divertit

pel cel tocar amb el dit

 

Fotografia de castell nocturn

Salut

MÉS CASTELLS.044.jpg

   

                                           oriol23.cat    B)