Estats

ESTATS estampa 195.005

 

39523

 

logo-con-cuerpo

 

Amb Estats decadents

els problemes pendents

si no es resolen urgents

es van fent més pudents

 

Aquests Estats ja no van

només viuen tot robant

ells s’han fet petits, plorant

mentre tot s’ha fet més gran

 

Europa no respirarà

sense els Estats liquidar

més depresa correrà

quan nous peus crearà

 

Ho notem aquí ben clar

amb gran femer per flairar

l’Estat no pot solucionar

ni els conflictes pot parar

 

Ara tots ens barallem

i amb fems ens rebolquem

nous aires necessitem

o ens ofegarem

 

Estampa:

Baralles a dojo

Salut

ESTATS estampa 195.005

 

 

Anuncios

Avui grup Godó

 

 

La persona més important de la nostra vida som nosaltres mateixos . Tenim una veu interna que sempre és aquí, orientant-nos, però la ignorem.

De vegades, forassenyada…

O assenyada. Es tracta del mi, no del jo, que és el responsable de tots els nostres aferraments i una gran càrrega. El mi és el que sent. Què passaria si el teu jo es comuniqués amb el teu mi?

No es comuniquen?

És una conversa eternament pendent que aplaquem conversant amb els altres. Fa por fer-se certes preguntes. I a més insistim en el veure per creure, quan en aquest moment ho hauríem de capgirar.

Creure per veure?

Sí, creure en altres possibilitats, tant personalment com col·lectivament, perquè els models de vida que tenim ens estan fent més mal que bé. Jo provinc del sector de la salut, que en realitat és el de la malaltia, i soc docent en un sistema educatiu que uniformitza.

Això sí que és autocrítica.

El sistema sanitari ens emmalalteix i ens mata, l’educatiu ens embruteix, el financer ens empobreix, l’alimentari ens enverina i el polític ens oprimeix. Hem de reimaginar, repensar, reconnectar. I les preguntes són essencials.

Quina és la seva pregunta?

A nivell personal, com ser lliure (és a dir, prescindible) i com morir-me tranquil, les dues coses que ens fan més por.

És molt abstracte.

Com a metge, com aconseguir que la població estigui més sana sense mi que amb mi. Quant a espècie, com aconseguir alinear les nostres necessitats amb la consciència de ser part d’un superorganisme que va més enllà de la Terra i que no entenem.

Ben cert.

Som molt arrogants com a espècie, i el que més ens ajudaria és l’acceptació de la nostra insignificança, naturalesa efímera i dependència.

Quan va començar a qüestionar-se?

Quan era petit els meus pares, que s’estaven separant, discutien. Em sentia molt sol, però un dia vaig sentir la meva veu interna, em vaig adonar que no estava sol i vaig començar a preguntar-me coses.

Una de les seves preguntes, què és la salut, el va portar a liderar un estudi internacional.

Era una cosa que m’havia qüestionat i en un ­acte a l’OMS vaig aixecar la mà i ho vaig preguntar. L’OMS la definia com un estat de complet benestar físic, mental i social, però qui ho té ­això? Hi havia l’editora del British Medical Journal que em va proposar de començar una conversa global per esbrinar-ho.

Què van concloure?

Que més que una condició hauria de ser una habilitat per adaptar-nos i gestionar els desafiaments físics, mentals i socials, i això ens obre la possibilitat d’aprendre a ser saludables com a societat. Creure per veure.

No estem enfocats en aquest sentit?

Veiem la salut com l’absència de malaltia, i aquest combat contra la malaltia ens porta a una paradoxa: els efectes secundaris dels me­dicaments, les complicacions de les interven­cions i els errors són la segona o tercera causa de mort en els humans.

També va preguntar als seus col·legues si voldrien morir com els seus pacients.

En un congrés internacional sobre cures pal·liatives, una de les meves àrees, i ningú va aixecar la mà. Això em va portar a un altre gran estudi el resultat del qual és que volem morir a casa, sense dolor i envoltats dels nostres éssers estimats, i a una iniciativa global per una bona mort.

Vostè va simular la seva pròpia mort.

Vaig superar un diagnòstic de càncer (2008) i vaig decidir preparar-me per a la mort. Em vaig ficar al taüt. La meva família va carregar el ceptre. Vaig escollir la meva música fúnebre, amb la qual em desperto cada dia.

Poderós revulsiu contra el desànim.

Vaig dedicar temps als meus remordiments, a demanar perdó, a agrair, a afrontar les frustracions. “Si tinguessis l’oportunitat de repetir indefinidament la teva vida sense poder canviar res, ho voldries?”, va preguntar Nietzsche.

Qui ho vol, això?

Ningú, esclar, però a mi em va servir per dir-me: a partir d’ara viuré de tal manera que si em donessin aquella oportunitat diria que sí. Aquest va ser el gran canvi, i em vaig buscar còmplices per aconseguir-ho: la meva esposa, les meves filles, el meu equip.

Què els va demanar?

Franquesa, que em diguin el que no desitjo escoltar. Tots tenim punts cecs en els quals no som capaços de veure com ens danyem i danyem els altres. Els vaig demanar que em guiessin per ser millor company, pare, metge. Sèiem junts un cop al mes per parlar-ne.

I què ha après?

Hi ha molt per desaprendre, però la majoria són aprenentatges inconscients, i per tant sols ens queda saber quin és nostre nord. Jo, conscient que cal prendre decisions en la incertesa, només faig el que em fa sentir tranquil i lliure.

Posi-me’n un exemple.

Tot el que tinc cap en dues maletes. Fa deu anys, la meva família i jo vam provar de viure lleugers d’equipatge. Ens va agradar. Vam vendre la nostra casa i ho vam regalar tot. Donem valor al que volem donar-li valor, tot és un símbol.

Com aconseguir-ho a nivell col·lectiu?

Tenim de tot en abundància, tret de diners, que estan dissenyats per generar escassetat.

“Vull que em diguin el que no m’agrada escoltar”

 

El cercador

Inquiet, incapaç de deixar de fer-se preguntes i ràpid, molt ràpid. El seu currículum és immens, fundador del Centre (de referència mundial) d’ Innovació en Salut Global de la Universitat de Toronto, i de l’escala de Jadad, l’eina més utilitzada per avaluar la qualitat dels assajos clínics al món. Pioner en el tractament i estudi del dolor, lidera la Iniciativa Global per una Bona Mort. Va reconceptualitzar el concepte de salut i de felicitat. Segons la revista Times és un dels deu hispans més influents del món. Però res d’això fa que s’acomodi. Fa un parell d’anys aquest vitalista va publicar El festín de nuestra vida, que resumeix la seva filosofia entusiasta. La UOC acaba d’investir-lo doctor honoris causa.

 

La Contra de la Vanguardia del dijous 15 de febrer de 2018

Video anexe molt bó.   Per frikis de veritat.

 

logo-con-cuerpo

 

39523

 

Resultat d'imatges de la llengua catalana

 

Resultat d'imatges de la llengua catalana

 

Resultat d'imatges de la llengua catalana

Resultat d'imatges de la llengua catalana

 

 

 

Molt honarable primera presidenta de la Generalitat de Catalunya en funcions executives

Ba4rcelona. La directora general de Tributs i Joc, Elsa Artadi, presenta la nova campanya publicitària de la Grossa de Cap d'Any a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona.

Ba4rcelona. La directora general de Tributs i Joc, Elsa Artadi, presenta la nova campanya publicitària de la Grossa de Cap d’Any a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.

Un president de la Generalitat neix o es fa? Doncs ara diríem que s’improvisa. Estem en la fase de presidents per sorpresa. És un altre dels canvis d’aquest país. Ho vam veure el gener del 2016, quan Artur Mas es va treure de la butxaca el nom de l’alcalde de Girona, i ho estem tornant a viure aquests dies quan el nom que més sona és el teu.

Els de la meva generació vam créixer amb un president legítim a l’exili que va haver d’esperar vint-i-tres anys per poder tornar a Catalunya i exercir el seu càrrec. Després, en va venir un altre que s’havia preparat tota la vida per ser-ho, que abans de casar-se ja va advertir la dona de les seves prioritats, i que quan va entrar a Palau ja no el van treure fins al cap de vint-i-tres anys, també. Semblaven presidents ungits pels déus, assenyalats des del seu naixement per liderar la tribu.

1511202931_477443_1511203436_noticia_normalA l’última dècada del segle passat es va començar a veure que el mandat d’aquella persona no duraria per sempre i que caldria buscar-li un relleu. Es va entrar en el que en podríem dir la fase 2. Els presidents ja no naixien, sinó que es feien. Serien els exemples de Mas o Maragall, que s’ho van haver de treballar molt per arribar a la Casa dels Canonges. En un cas, se’l va anar a buscar a Roma, i en l’altre, es va desencadenar una batalla per veure quin hereu es nomenava. Un cop decidit pel seu predecessor, se’l va cuinar a foc lent, se’l va deixar envellir al celler perquè anés agafant cos.

imgID145208328.jpg.gallery

Montilla, tot i la seva llarga trajectòria en política, va ser potser el primer cas de president inesperat. Tot s’ha accelerat, ara. Les legislatures són més curtes, i els presidents, més efímers. Sovintegen els passos al costat per exigències dels socis de govern o per imperatiu legal d’un Estat que vol corregir als tribunals el que s’ha votat a les urnes. Hem entrat en la fase 3: presidents que s’improvisen. Venen pactes i presses per trobar una persona idònia per exercir un càrrec tan ingrat, en aquests moments. Un càrrec en què no només t’hi jugaràs el teu prestigi professional sinó també el teu patrimoni, la teva salut i la teva llibertat.

Sona el teu nom, Elsa, s’escampa el rumor que podries ser el 131è president de la Generalitat, la primera dona.

10a6c1f

 

ElsaArtadi

15181826104287

 

zzzzzzzzzzzzzzzzzzdomingo_tarde2g

1446582220_612514_1446582361_noticia_normal

 

nou elsa

 

logo-con-cuerpo

39523

 

 

Ba4rcelona. La directora general de Tributs i Joc, Elsa Artadi, presenta la nova campanya publicitària de la Grossa de Cap d'Any a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona.

Ba4rcelona. La directora general de Tributs i Joc, Elsa Artadi, presenta la nova campanya publicitària de la Grossa de Cap d’Any a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.

 

Albert Om article complert del Ara 10.02.18

 

 

 

 

 

 

Castellers

 

CASTELLERS estampa194.004 (1)

Anem experimentant

una lluita constant

amb putades rebent

que hem d’anar desviant

 

Com més insults escoltem

més forts ens posem

perquè no ens espantem

i als culs no llepem

 

Equilibris fem aquí

per poder-nos protegir

cal fer anar el magí

per trobar un bon camí

 

Estem ben acostumats

als equilibris arriscats

amb castells enlairats

sense grans dificultats

 

Nova temporada entrem

i castells aixecarem

caure més d’un, veurem

però no pararem

 

Estampa:

Nova temporada castellera

(Goya sabia bé criticar al govern en el seu oli “Els petits gegants”)

Salut

CASTELLERS estampa194.004 (1)