Reflux (3)

 

Qui ben poc s’ha remogut

del reflux que hi ha hagut

és la “cup”, que no ha volgut

entrar en sistema corromput

 

L’antisistema permet

xuclar sempre el xumet

componendes no admet

un nou món sempre promet

 

Més tocant de peus a terra

que el reflux tampoc altera

són els “comuns” amb guerrera

nouvinguts de gran solera

 

El reflux molt ha tocat

Esquerra i pedecat

gran embolat han muntat

veurem en quin resultat

 

Els dos grups, menys alterats

amb objectius diferenciats

poden ser bons aliats

pels nous governs esperats

 

Estampa:

Recordant un any enrere

Salut

REFLUX (3) estampa 176.030

B )

Anuncios

Quo vadis PSC ? (remasteritzat i actualitzat)

psc5

 

Fa uns quants dies ja, dies vaig escriure un post parlant de la posició de Montilla davant del 155. Lamentable la discreta i funcionarial posició de l’expresident.
En aquell moment el Facebook m’estava castigant sense poder compartir res amb els grups. Pel que la seva difusió va ser molt pobre. Avui recupero part del relat per parlar del PSC actual.

Deu ser que em faig gran, m’obsessiono i ja no hi puc veure amb claredat.
El meu país passa per un moment molt complex. Les coses es mouen a una velocitat vertiginosa.
L’ombra de la repressió i de l’Espanya més retrograda i involucionista avança per les circumval·lacions de la meva ment. Dels meus somnis, il·lusions o anhels.
Però una realitat molt més tangible m’esquinça dolorosament el meu cor.
Sóc de família de les que en els seus moments els convergents anomenaven socialistes convençuts. Vàrem votar amb il·lusió i esperança l’arribada del Felipe i del Alfonso Guerra al poder espanyol.

Resultat d'imatges de por el cambio psoe
En l’àmbit estatal em recorregut un camí dur. Des d’aquell Por el cambio ha anat migrant cap a un socialisme espanyolista on ha reflorit més lo d’una, grande y libre que no lo d’un estat federal plurinacional i modern.
D’aquell partit que postulava en el seu discurs l’anàlisi marxista de la realitat i el dret dels pobles a l’autodeterminació a aquesta marca blanca light de l’espanyolisme més antic. Germà bastard, dissimulat, d’un anacrònic PP i d’un constitucionalisme borbònic atado por la gracia de Dios.
En la vida cal gestionar les decepcions, les pèrdues i anar elaborant dols.
Resultat d'imatges de socialistes de catalunya
El que en l’àmbit d’estat em supura, a escala catalana em descarna la pell.
De jove, en una antiga campanya electoral, em recordo amb el meu germà fent tota una performance dibuixant unes grans sigles del PSC en una gran paret.
Vaig arribar a tenir el carnet de les JSC. De les joventuts del PSC.

Resultat d'imatges de socialistes de catalunya

 

 

 

 

 

 

La lluita de Reventós i de molts altres cognoms va ser la meva, la nostra lluita. Batec de tota la meva família i d’una gran “família”.
El meu pare ara ja fa temps que és mort. Un càncer fulminant se’l va emportar sense culminar el seu somni de veure en Pascual president.

Pasqual Maragall - Fotografia oficial.jpg

Jo havia anat a parar a Cornellà. El meu alcalde va ser molts anys el Montilla. I més tard el meu president. La màxima institució del meu país.
Això el Josep  tampoc ho va poder veure.
No li hauria agradat. I menys encara la malaltia del Pascual. Malgrat ser menys tràgica que la seva ha acabat essent tota una metàfora del que molts em d’oblidar.
Vàrem viure amb inquietud tot aquell canvi, la deriva que va portar a la substitució del Pascual pel José. Vist des d’ara, encara tremola tota aquella pulsió.
Tot es va enterbolir cada cop més. El Montilla ho va plasmar amb el discurs de la desafecció.Resultat d'imatges de jose montilla

Després no em va agradar que un cop arribat a la més alta representació de la meva nació el José decidís ser senador. Era com baixar a l’escala i, amb ell, rebaixar la seva representació de màxim ex. I el seu conformista paper en la votació del 155 el súmmum de què pot fer (o no fer) un exrepresentant de la màxima institució d’un país.

El meu cor plora en la meva infantil ingenuïtat. Se’m fa difícil veure i comprendre com el PSC està arribant a la situació actual. De tonto és el consol de ser un entre molts. Hi ha molts ex-PSC il·lustres i també molts de carrer que han fet un camí semblant.

Sempre he vist l’Iceta com un dels millors polítics d’aquest país. Ha hagut d’agafar les regnes del partit perquè no n’hi havia un altre de la seva estirp. Però veient com defensa la unitat amb un PSOE tan allunyat dels nostres primers anhels, i enllitat pecaminosament amb el PP, se’m trenca l’ànima.
De defensar un paper propi davant del corrent neofalangista i espanyolista dels socialistes a titellavançada de l’aplicació del 155. La seva contribució a la causa espanyolista he estat definitiva i molt útil per aquests. El moment gràfic culminant a estat la foto de la selfie amb el ban nacional d’espanya.

20171029-636448851245854347_20171029144755-km8E-U432475592118fvG-1126x636@RAC1-Web

 

 

 

La participació imprescindible i necessària dels socialistes en tot el tingaldo actual em fa molta pena i em dol en el més íntim. El llarg pas del temps. On de compartir els seus postulats i fer-los propis a sentir-ne repudi pels actuals.
Ara estem a punt d’iniciar la campanya d’aquestes eleccions imposades i tutelades. M’esgarrifo només de pensar el que encara ens queda per veure, el paper, els discursos i el relat del PSC.

_sanchez_fd27b58e

 

baile

 

 

 

 

 

Amb tot el respecte cap a la teva persona Miquel. Ho sento, però no trobo paraula més atenta i moderada que fàstic. Em veig sentint fàstic i no em farà cap gràcia veure’t ballar al ritme dels teus aliats.

 

Imatge relacionada

P.D.   Malauradament el temps declina cap a pitjor. Per acabar-ho d’adobar, entre el nous fitxatges per la campanya del desembre, a més de Ramon Espadaler i el Duran dient que votarà socialista, apareix una figura desconcertant.

Alex Ramos, de Societat Civil Catalana, s’incorpora al cartell.

 

 

 

 

Deplorable.

Com es diu ara….

Fàstic  ja no.  Lo siguiente.

yupi2

logo-con-cuerpo

 

 

 

 

psc5

 

Franquisme del segle 21

constitucio

Els temps passen i canvien les formes. Afortunadament instaurar una dictadura militar ja no és possible a l’Europa occidental. Però l’estat espanyol juga sigil·losament les seves cartes. Fa molts anys que a la capital juguen a fer política i ho han envestit tot com un estat de ple dret. Espanya és una democràcia formal. Amb suposada separació de poders. Formalment així és.
A la pràctica, però, és allò del atado i bien atado. En un pseudneofranquisme emparat en la constitució destilada del antic regim . On amb altres paraules consagra lo d’una grande i libre.
Ara vivim intervinguts com si fos normal. Suspès el parlament. Uns a la presó, altres a l’estranger i d’altres encausats.
Potser demà serà normal aplicar la llei de partits amb alguna subtil trampa o modificació.
Il·legalitzar partits independentistes que no acatin explícitament la constitució en el seu programa electoral o qualsevol altra burrada. Ja tot és possible.
Vivim en una aparent normalitat una situació d’alzamiento constitucional.
Al final de tan bien atado ens estan escanyant.
Aviat a les nostres adoctrinadores escoles potser els faran cridar visca el rei i visca la constitució.
Com si fos normal.

Vivim en un estat franquista del segle 21.

logo-con-cuerpo

constitucio

 

 

Quin país el nostre.

arrimades bo
Eren quatre desgraciats que donàvem pel sac contra la immersió lingüística.

Eren quatre i només sabien fer això.
Ha passat el temps. Van estar a punt de desaparèixer però van tornar a florir. En aquesta legislatura, com que els altres es van unir per governar, va poder ser la cap de l’oposició.
I ara ja ens venen la moto de què vol ser la presidenta de tots?
Quin país el nostre.

arrimades bo

logo-con-cuerpo

arrimades bo

 

Reflux (2)

 

Ai!, el reflux esperat

s’emporta ben esverat

l’indepe impacientat

que va massa cremat

 

El món màgic pedecat

va quedant desplomat

Gordó, Vila, han marxat

per no estar en l’embolat

 

Mas, més puta que viu

juntspercatalunya ara diu

pedecat s’amaga al niu

i a marejar la perdiu

 

Qui també tira enrere

fent servir la mollera

Esquerra, amb fal·lera

ara diu: no hi ha drecera

 

Quan l’onada ha esclatat

s’endú arrels sobreres

il·lusions i saliveres

del més eixelebrat

 

Estampa:

Atès que Puigdemont està a Brussel·les

ens ho explica l’artista belga Hergé

en les seves “Aventures de Tintin”

Salut

REFLUX (2) estampa 175.029

B )

 

 

Un estel en la constel·lació * (millorat)

astre1plus

 

És seny i rauxa al mateix temps. Representació pura d’esperit combatiu, tenacitat en la feina diària i èxit junts.
Algú que lluita amb coratge, confiança, gaudint del que fa.

 

 

 

Els que ja en tenim més de cinquanta vàrem començar a somniar amb campionats del món d’un català fa molts anys. El Sito Pons va obrir camí guanyant dos cops a la categoria de dos i mig i va arribar a córrer a la categoria reina.
Després n’han vingut molts d’altres. A poc a poc el que era excepcional s’ha anat convertint en habitual. Gairebé sense donar-nos-en compte.

Resultat d'imatges de marc marquez  6 veces campeon del mundo

Ara ja tenim una estrella capaç de brillar al costat dels millors astres de tots els temps. S’ha fet un lloc al costat de Dohan o Valentino. En la constel·lació de RaineyLawson, Gardner, Shwantz o pocs d’altres.
Quasi cap europeu.
I òbviament ningú parlava català fins que ell ha arribat.

Amb la seva senzillesa s’ha enfilat al calaix més alt. Ho ha repetit per sis vegades en la seva categoria. Treballant de valent, sempre aprenent. Conduint com un mestre.
Ha culminat una trajectòria de pilots catalans començada fa molts anys.
Ha assolit i confirmat un camí ple d’esperances i anhels d’ell i de molta gent.
Tot és possible si un hi creu i s’ho treballa.

Un nano de la nostra terra regna a l’univers de les motos.
Amb un somriure jove, alegre. Amb una naturalitat que es farà mítica.

És l’exemple més sublim del que pot sortir d’un poble tan petit com el nostre lluitant, perseverant i no defallint mai.

És com un estel que enlluerna la nostra senyera.

Marquez-

 

 

 

 

 

 

logo-con-cuerpo

 

astre1plus

Marc Marquez donat una volta per l’univers junt amb Eddie Lawson, Wayne Rainey, Wayne Gardner, Michael Doohan, Kevin Schwantz i Valentino Rossi

 

Arreplegant

 

Iceta i Junqueras

amb les seves galteres

emplenant les neveres

per les votacions properes

 

Deixalles de partits

de colors i dividits

poden fer els darrers crits

tot i estan ja podrits

 

Que difícil que és morir

sense voler presumir

pensant poder mantenir

el que varen ser ahir

 

La dreta es va imposant

en un context intrigant

al mateix cova, barrejant

tot el que va trobant

 

Esquerra inicià

aquest procés vaticà

pesecé ara ho fa

per veure si es refà

 

Estampa:

Recollint arreu el que troben

Salut

ARREPLEGANT estampa 174.028

B )