Dracs

Oh!, sant Jordi gloriós

aquest any t’és ben pollós

si vols quedar galdós

caldrà un miracle gros

 

Volem votar sense plors

i no ens deixa un mafiós

ple de ràbia i rancuniós

amb un codi odiós

 

Aquest drac tan ronyós

amb grans xacres i pastós

porta en el moll de l’os

fel espès i verinós

 

Jo, sant Jordi virtuós

ajudant vostre redós

recomano sense pors

continueu amb l’esforç

 

Mateu també vostres dracs

que caminen camuflats

amb amples i brillants draps

de molts colors inflamats

 

Estampa:

Dracs

Salut

DRACS estampa 113.018.jpg

Moviment

 

Mar que es va abraonant

totes les naus bellugant

unes contra altres xocant

per mantenir-se surant

 

Canvi que anirà durant

no marxarà en un instant

caldrà anar-s’hi adaptant

i en tot moment respirant

 

Grans sermons predicant

bones intencions volant

i més coses amagant

per poder anar tirant

 

Mentre alguns van plorant

d’altres rient van marxant

i tots frisats contemplant

un teatre expectant

 

Tenim un coixí important

Europa està observant

anem experimentant

per anar-nos canviant

 

Estampa:

Mar esvalotat

Salut

MOVIMENT estampa 112.017.jpg

B )

 

Ai!

 

Ai!, aquests “junts pel si”

se’ls hi acosta la fi

d’un lligam extrafí

abans del seu destí

 

Ai!, acaba de sortir

un pet de gat amb verí

fet per un petit dofí

amb un nas no massa fi

 

Ai!, qui ho havia de dir

l’ocurrència d’accedir

al diable viperí

pels problemes dirimir

 

Ai!, s’han vengut el magí

demanant a l’assassí

que posi pau i afegir

més entrebancs al camí

 

Ai!, el que digueres ahir

demà ho hauràs de desdir

els amos t’han d’advertir:

“la llengua cal reprimir”

 

Estampa:

David Bonvehí

meditant el seu destí

Salut

Ai!  estampa 111.016.jpg

 B )

Josep l’obrer

El despertador va sonar puntual com cada dia. En Josep, gran amic d’en Jordi, va prémer el botó de snooze per allargar set minuts el seu retorn a aquella rutinària realitat. Després set minuts més. Seguidament ja arribaria la rutinària pressa. El corre que faig tard.
En pocs minuts estava llevat, vestit, polit i amb l’esmorzar a la motxilla. Llavors sortia tot fet pressa a cercar la moto. Encara en la foscor de la matinada entre els primers raigs solars. Els carrers buits eren testimoni del seu pas accelerat. Arrencava la moto i iniciava un ràpid trajecte que, entre milers de dies repetit i el son encara tendre, no quedaria ni registrat en la memòria.
En el trajecte passava sota un pont on solia coincidir amb el pas d’un tren de rodalies. Gairebé sense passatgers es veia il·luminat en el seu interior buit. Era unes de les seves imatges preferides del camí matinal a la feina.
S’imaginava dintre d’aquells vagons endormiscat, agafat a l’esmorzar embolicat amb paper de plata. Compartint destí amb algun altre puto obrer. Creava tota una metàfora amb el pas d’aquell tren.
El desplaçament dels vagons per la via li eren molt suggerents. Hi veia com els vagons d’obrers es desplaçaven per una línia imaginària de temps i començava una reflexió sobre l’evolució de la qualitat de vida d’un puto obrer en diferents moments de la història.
Els veia arrossegant bolcs de roca a l’antic Egipte, fent la guerra a les ordres de vés a saber qui, rendint pleitesia a un noble senyor feudal, canviant rodes d’un carro de cavalls, fins a arribar un obrer contemporani en la seva fabrica. I més contemporani encara veia un obrer ja expulsat del sistema assegut en un banc aturat.
Quan tenia aquells pensaments no tenien per què ser depressius com pot semblar a primer cop d’ull. Ell ho podia veure com un estímul motivador. Els putos obrers del passat no van tenir les oportunitats que la seva època li brindava.
Ell a més d’obrer era, si no ciutadà que li semblava massa retòric, era consumidor. Tenia al seu abast tot tipus de tecnologia de consum, múltiples formes d’oci, infinitat d’oferta que hagués estat inimaginable en el passat.

A l’accés del seu dit tenia ingents quantitats d’informació i coneixements que en èpoques passades li haguessin estat vedades a la seva classe social. O el simple disseny de les ulleres i els vidres que portava tampoc li hagués estat accessible tan sols uns anys enrere.

Creia fermament que posats a ser obrers la millor època per a ser-ho era l’actual. Això si, si encara no havies caigut en el forat de l’atur o de la precarietat de la reforma laboral.

En el passat la seva condició hauria estat molt més soferta.
Seguidament divagava sobre l’evolució de la idea de llibertat, de la religió o de la ideologia en general des de l’òptica obrera.
Resumint ell pensava que primerament l’obrer va haver de dedicar tot el seu esforç a sobreviure i no quedava gaire temps per a res més. Com a molt podia venerar i pregar als seus deus però el seu destí estava determinat i poc més podia fer que aixoplugar-se en les seves creences.
Més endavant, quan les condicions van ser més favorables, l’obrer va poder pensar i, inclús, tenir consciència de grup oprimit. Va poder permetre’s deixar d’estar sotmès a antigues convencions socials i creure en utòpiques llibertats. El progrés de la societat el portaria al final fins a la situació contemporània on l’individualisme consumista postmodern el faria renegar de la lluita de classes.
Ara encara pot continuar pensant com a grup però tot convida a no fer-ho, mirar plàcidament la tele i consumir tant com la butxaca et permeti. Immediatesa gratificant i narcotitzant o idiotitzant.
Ja no cal creure en deus, o els deus simplement acaben sent el mercat al qual indefectiblement ets sotmets.
Com a colofó de la seva diatriba destil·lava una conclusió una mica infantil i pobre. En l’únic que podia tenir esperança per canviar la seva realitat era l’atzar. Una força externa a ell que un dia l’assenyalés a través d’un gran premi de loteria i l’alliberés de la seva condició d’obrer esclau del seu consumisme.
Mentre la sort no el somrigués, ara ja si en un recaragolament clarament depressiu, es veia amb el just per anar vivint i jugant. Esperant la intervenció divina en forma de premi per no haver de treballar per gaudir de tot el que “necessitava”. I si no, anar esperant, si més no, el final, la mort. Aquella era la condició última del puto obrer. Treballar, consumir, somiar, esperar la sort i, a la fi, amb sort o sense, obrer o no, morir.

El repetit pas pel pont del tren de rodalies cap a la fàbrica donava sucosos pensaments en la ment d’en Josep. Eren el producte elaborat en multitud d’ocasions mentre, entre sons i presses, es traslladava d’un despertador a un rellotge de fitxar. Eren el preludi d’un incipient nou dia.
Agraït de ser obrer en aquella època, esperant la visita de l’atzar i, dia rere dia, més a prop de la fi. Agraït, a més, de ser un afortunat puto obrer en el millor moment per a ser-ho i sense haver sofert la darrera crisi econòmica i laboral de la postmodernitat.

 

 

 

 

 

 

                                                                                                                     B )

 

 

 

 

 

 

Processó

 

Aquest  any per molts veïns

la processó va per dins

esperant que grans llumins

il·luminin els camins

 

Flagel·lacions contemplem

improperis escoltem

i encara molt més veiem

corre cuites en extrem

 

Tot ja s’està preparant

per un setembre punxant

globus que es van aprimant

mentre l’aire va entrant

 

Estem ben acostumats

a relats imaginats

que ens fan córrer il·lusionats

tot volant com ratpenats

 

Però de gota en gota

es va omplint la bota

referèndum que brota

tard o d’hora es vota

 

Estampa:

Pas per a la processó

Salut

 

PROCESSÓ estampa 110.015

B )

Homenots

Aquell diumenge al vespre el Jordi va baixar al bar de la cantonada. Cantonada o potser no. En tenia tres, un al costat de l’altre. Tots tres regentats per xinesos. Dos d’ells havien estat un altre tipus de negoci que havien estat reconvertits en bar. Per en Jordi eren un exemple bastant gràfic de com estava l’economia i l’emigració en el seu poble.
En Jordi baixava al bar perquè feien motoGP i ara ja tan sols ho podia veure per un canal de pagament. La modernitat global cavalca que és una passada.
En Jordi va esbrinar a quin dels bars hi tenien posades les motos i va demanar-se una coca-cola a primera fila del televisor.
Actualment hi ha un bon grapat de catalans entre els millors. Aviat, però, va anar per terra el que ara n’és el campió del món. Aviat el líder de la carrera va tornar a ser un català.
Entre el públic que rodejava al Jordi s’anava verbalitzant tot tipus de comentaris i crits.Tv GIF - Find & Share on GIPHY
Una carrera dura uns quaranta-cinc minuts. Hi ha temps per moltes coses entre moments d’emoció. En Jordi no podia evitar escoltar i mirar la gent que l’acompanyava. De vocalització grotesca semblaven sortits de la Moe’s Tavern on va en Homer Simpson. Gent que entenen de tot el que posin per la tele, sobretot de futbol, perquè passen moltes hores d’ingesta entre aquells metres quadrats multiplicats per tres.
Hi havia personatges realment fets per aquelles parets, grossos, lletjos, vulgars, estranys, o tot junt. I és clar, més o menys alcohòlics. Homenots peculiars malgrat que no del tipus que descrivia Josep Pla.
En Jordi, des de la seva coca-cola, els mirava amb un reüll gairebé nazi. Eren molt bàrbars, cridaven, insultaven i van trencar un parell d’ampolles. Homenots anònims dels quals no s’escriu. Homenots que anirien a dormir més o menys “contents”.
En Jordi s’emocionava mirant els seus homenots sobre les motos. No es valora prou el moment nacional que estem vivint. Si ara fóssim independents, seria una de les especialitats esportives on més sonaria els segadors i onejaria l’estelada.
Va ser un vespre d’homenots de tots colors.

B )

 

 

Tv GIF - Find & Share on GIPHY

 

 

B )

 

Xacona

 

La Xacona ens ha deixat

amb un cor espantat

per l’ambient enervat

d’un pesoe esquerdat

 

“Quan l’exèrcit vaig manar

prenyada em vaig posar

pel masclisme provocar

obligant-los a callar”“

 

“Jo, Zapatero, vaig pensar,

quin peixet haig de donar

als catalans emprenyats

per sentir-se afalagats?”

 

És la victòria més gran

d’un partit que va mamant

el centralisme imperant

mentre s’està ensorrant

 

Velles glòries van passant

cada cop més ranquejant

veurem com va acabant

tota aquesta Espanya gran

 

Estampa:

Instants de la Xacón

Salut

 

XACONA estampa 109.014 (1).jpg
 B )