És seny i rauxa al mateix temps. Representació pura d’esperit combatiu, tenacitat en la feina diària i èxit junts.
Algú que lluita amb coratge, confiança, gaudint del que fa.
Els que ja en tenim més de cinquanta vàrem començar a somniar amb campionats del món d’un català fa molts anys. El Sito Pons va obrir camí guanyant dos cops a la categoria de dos i mig i va arribar a córrer a la categoria reina.
Després n’han vingut molts d’altres. A poc a poc el que era excepcional s’ha anat convertint en habitual. Gairebé sense donar-nos-en compte.
Ara ja tenim una estrella capaç de brillar al costat dels millors astres de tots els temps. S’ha fet un lloc al costat de Dohan o Valentino. En la constel·lació de Rainey, Lawson, Gardner, Shwantz o pocs d’altres.
Quasi cap europeu.
I òbviament ningú parlava català fins que ell ha arribat.
Amb la seva senzillesa s’ha enfilat al calaix més alt. Ho ha repetit per sis vegades en la seva categoria. Treballant de valent, sempre aprenent. Conduint com un mestre.
Ha culminat una trajectòria de pilots catalans començada fa molts anys.
Ha assolit i confirmat un camí ple d’esperances i anhels d’ell i de molta gent.
Tot és possible si un hi creu i s’ho treballa.
Un nano de la nostra terra regna a l’univers de les motos.
Amb un somriure jove, alegre. Amb una naturalitat que es farà mítica.
És l’exemple més sublim del que pot sortir d’un poble tan petit com el nostre lluitant, perseverant i no defallint mai.
És com un estel que enlluerna la nostra senyera.
Marc Marquez donat una volta per l’univers junt amb Eddie Lawson, Wayne Rainey, Wayne Gardner, Michael Doohan, Kevin Schwantz i Valentino Rossi
Catalunya depenent 