Si a algú els ha tocat políticament i personalment la xina aquest any és als que encara són a la presó.
Altres hi han passat i continua l’amenaça per a ells i per molts d’altres. Però acabant l’any ells són, ara mateix, els que més pringuen.
Estar desposseït de la llibertat ha de ser dur per a tots d’ells. Però políticament el cas de l’Oriol és el més paradigmàtic.
Era el vicepresident futur president in pectore. Totes les previsions el feien indiscutiblement el candidat a presidir la República.
Però tot es va torçar. Del fem república ha passat al fem talego. I de ser el guanyador indiscutible ha estat superat pels de Junts en aquestes eleccions del 155.
Si algú és el paradigma d’aquest nostre procés, és ell. I malgrat que ara ploguin les crítiques i desavinences, ningú hauria d’oblidar que dorm en un matalàs de merda, en una puta cel·la, privat de llibertat i lluny dels seus.
Putos catalans que sempre hem de pringar per defensar la nostra identitat. Tinguem tots un bon any, molta salut i sort !!*!!
Catalunya depenent 