Si per a alguna cosa ja ha valgut la pena tota la moguda de la moció de censura, i tot el que ha comportat, és pel que els ha passat a la gent de Ciudadanos.
El que fins fa dos dies ja es veia de president del govern se li ha apagat de cop l’aura que l’envoltava. Ja no brilla com dos dies enrere. No se li apropen tant per fer-se una foto al seu costat i s’ha vist obligat a aterrar amb lo de què de moment tan sols té 32 diputats. I d’aquí a les eleccions encara queda molta guerra. I això que s’havien enlairat tan alt que ja havien esmicolat la barrera de la majoria absoluta.
En aquest obligat tirar-se de la moto, l’Albert s’ha posat nerviós i de mala llet. I clar, la princesa de Tabàrnia també n’ha sofert les conseqüències. Tots plegats s’han quedat ben contrariats.
Desproveïts de l’aura que havien muntat al seu voltant es fa més evident el ridícul dels seus personatges.
En aquest moment de sacsejada sembla com que brilli més tot el llautó.
Els seus consellers d’imatge, que dolents no poden ser quan han pogut arribar tan amunt, sembla que per un moment s’han quedat sense idees ni per dissimular.
Per exemple, tota una acabada de proclamar cap de l’oposició no pot anar amb una vintena de persones a fer el ridícul a una plaça de Vic picant de mans i cridant libertad, libertad.
Per més mitjans audiovisuals afins que portis a seguir l’esdeveniment no deixa de quedar força friqui i indigne de la que és la líder del partit que tant és vanaglòria d’haver guanyat les eleccions.
Em va recordar una passada l’espectacle que vaig poder veure l’altre dia davant del Palau de la Generalitat. Un sol tio amb un altaveu va muntar una performance molt més interessant que la de la nostra líder a Vic.
I ell es podia permetre quedar una mica ridícul. No tenia el càrrec de cap de l’oposició i ni s’acostava a ser un professional de la política.
O un altre senyor, que sense obrir la boca, es manifestava contra el turisme de masses.
Però lo de la Inés a Vic no ho van calcular bé. No va quedar gens digne del seu càrrec.
Ja sabem que forma part de l’estratègia per vendre lo de la Catalunya dividida i enfrontada que no respecte als guanyadors i guardians de la concòrdia i el bon rotllo. Però inclús assolint el propòsit de cercar la polèmica i la confrontació va quedar tot plegat molt patètic.
Després a la ràdio. Si fa poc ens tenia avorrits amb repetir fins a l’avorriment lo de què “viven en Matrix” ara ha canviat l’eslògan i toca lo de radical, supremacista i xenòfob.
Per emfatitzar més el seu discurs, ara ja no ho és només el president Torra … Ara ho són tots els consellers… I quan vulgui crispar una mica més les coses ho seran tots els indepes. Putos separates xenòfobs i supremacistes que volen romper espanya. Un discurs d’una profunditat intel·lectual esfereïdor.
Jo no sé si no els caldria canviar quelcom del seu plantejament propagandístic. O potser no, perquè si amb lo malament que ho fan ja són el partit que ha guanyat les eleccions i ella la cap de l’oposició… no em vull imaginar algunes escenes i eslògans amb ells al Govern i ella de Presidenta del país.
Deu ens empari, o el puto atzar, tant li fot, tenir-ho de viure mai.
Catalunya depenent 