Impressionant.
Estem arribant, en l’àmbit polític-judicial espanyol, a un nivell que mai hauríem pogut imaginar.
Si segueix aquesta escalada, aviat tirar-se un pet serà considerat terrorisme.
Ara en Llarena i el tribunal suprem ja fan, metafòricament, focs artificials.
Ens sorprenen amb innovadores maneres d’interpretar i de redactar sobre la realitat.
El TS envia un escrit a la judicatura del land Alemany Schleswig-Holstein que, en la intimitat, ja els deu provocar el riure.
En Llarena demana documentació a Montoro sobre la suposada no malversació. Ja és hilarant.
Al·lucino amb l’onada imparable de despropòsits en el discurs repressiu dels aparells de l’estat. Malgrat la gravetat de parlar de talego, usurpació de legítims drets validats per les urnes i tot plegat, alimenten el nostre somriure i humor amb unes novetats gairebé “admirables”.
Vivim un temps on s’han trencat els cosits més bàsics de la democràcia formal espanyola. Ja tot és possible. La realitat política és, a més de preocupant i altres adjectius negatius, cada vegada és més desconcertant i còmica.
Els humoristes comencen a tenir una competència deslleial exagerada, d’un enginy bestial.
Acudit tret de Ninots. De Toni Batllori a La Vanguardia d’avui 